Diguem prou!

La Vanguardia en català | 07/09/2014 - 00:00h


Cristina Sánchez Miret


Aquest estiu, ha estat sens dubte diferent. La bomba informativa del cas Pujol s'ha expandit de tal manera que ha estat pitjor encara que la confessió de l'expresident de la Generalitat; i tot plegat ens ha deixat tan aclaparats que sembla que ja no siguem capaços de pensar. Però, ara que comença el curs, cal que sortim de l'estupor, del desànim i, sobretot, cal que recuperem el sentit comú i la capacitat de raonar.

On som? Allà mateix on érem abans de les vacances. És així de senzill, malgrat que molts s'entestin a pensar que tot està perdut, o que el que ha passat suposa un gran canvi. Suposa, ni més ni menys, el que nosaltres vulguem que suposi, i res més enllà; si més no pel que fa a la força, la voluntat i la il·lusió amb què seguim encarant, demanant i treballant pel projecte de votar, per poder decidir el que volem ser, i per poder expressar en llibertat el que pensem.

El que ens porta a sortir al carrer per la Diada i el que ens fa reclamar el 9-N no és pensar que som millors que els altres, que hem de donar lliçons a ningú; o que ens ho han de donar, o que ens ho mereixem, per la manera com ens comportem o com ho fem. I, en tot cas, el que és segur és que no seguim uns líders il·luminats -menys encara l'expresident i la seva família- amb una vena posada als ulls i que, per tant, la força del procés rau en els noms propis i no pas en la ciutadania.

El que ens mou i el que ens fa forts és senzillament defensar el dret a expressar-nos i el dret que es respecti el que volem ser. No és res més que això, és tan senzill com això i tan important, alhora. Als que estan en contra els fa tanta por perquè no volen de cap de les maneres ser democràtics; per molt que s'omplin la boca amb la paraula. No entenen cap món que no sigui el seu, no respecten cap idea que no sigui la seva. Els espanta que tot allò que creuen i defensen no tingui cap fonament -ni tan sols els seus- que ho justifiqui. Per això no hi ha diàleg, només desqualificació i despropòsits.

Es veu que aquests dies fan broma a Madrid en els cercles polítics sobre els catalans dient que no és Madrid qui ens roba, sinó els Pujol. El cert és que pel que sembla -però ho haurien de dir uns tribunals imparcials- és que ho fan uns i altres. És hora que diguem prou al sistema que ha permès tractar amb tan poc respecte la ciutadania de Catalunya.