Quaranta anys després... la independència

La Vanguardia en català | 07/09/2014 - 00:00h


M. Dolores García
Directora adjunta


Fa un any, Convergència celebrava el seu 16è congrés. Oriol Pujol era encimbellat a la secretaria general. L'havien precedit en el càrrec Artur Mas, Pere Esteve, Miquel Roca i el mateix Jordi Pujol. Es tancava el cercle. Aquell moviment nacionalista fundat a Montserrat el 1974 havia aconseguit, de la mà d'un líder irrepetible, acaparar la política catalana i espanyola. Pujol va fer servir dues armes: el foment de l'autoestima dels catalans i l'ambigüitat. La seva destresa en el maneig d'aquesta última eina no té parangó. CDC va començar socialdemòcrata i va acabar al partit liberal europeu. Però Pujol sempre va eludir aquesta definició ideològica i la va substituir per l'omnipresent discurs nacionalista, les aspiracions últimes del qual deixava també en la imprecisió. Així va abastar més que ningú.

Oriol Pujol consolidava CDC en el seu tarannà liberal i virava el vaixell cap a l'independentisme, encara que en els textos seguien imperant els eufemismes: "plena sobirania", "transició nacional", "Estat propi", "Catalunya plena"... La paraula independència no apareixia, però la representava Oriol Pujol. Amb l'aval del pare.

La confessió dels comptes familiars a Andorra ha truncat la continuïtat del cognom Pujol. El partit va intentar ahir estroncar ferides i va ratificar Josep Rull com a número dos a tots els efectes. Rull va advocar per un "país independent i lliure". Quaranta anys després, el gir cap a la conversió en partit independentista ja és aquí. Tot i que a Mas li costa de pronunciar la paraula...