Tenim un problema

"El Govern espanyol té raó quan afirma que la Constitució l'obliga a oposar-se a la consulta" | "El problema no s'acabarà només perquè no se celebri; caldrà tractar una nova realitat"

La Vanguardia en català | 07/09/2014 - 00:00h


Pedro Sánchez
Secretario General del PSOE


Ja ningú no ho dubta: tenim un problema. Un problema que ens afecta a tots. A les institucions i a la societat civil. Als que defensem la integritat de l'Estat i als que pretenen, unilateralment, desmembrar-lo. A tots els catalans i a tots els espanyols.

Ningú no es pot sentir indiferent; ningú no pot pensar que no l'afecta. I menys encara poden pensar-ho, en una democràcia representativa com la nostra, les organitzacions polítiques i els seus representants.

I, tot i això, la sensació que alguns dels cridats a exercir un paper decisiu en el tractament d'aquest problema estan creuats de braços i només en espera que es produeixi el conflicte o que el temps l'arregli, s'ha instal·lat amb força en amplis sectors de l'opinió pública.

Precisament per això, i en la meva condició de secretari general del PSOE, crec que no puc romandre impassible i per això m'he reunit, en molt poques setmanes, amb el president del Govern espanyol i amb el president de la Generalitat.

He volgut conèixer, directament, les seves respectives posicions, les seves propostes, els seus plans. I també he volgut traslladar-los, amb absoluta claredat i amb voluntat de col·laborar en el diàleg i l'acord, la posició del Partit Socialista i les propostes que oferim per resoldre aquesta crisi de la nostra convivència.

Crec, fermament, que tenim una història en la qual només amb dificultat, i només amb intencions predeterminades, es pot distingir pel seu origen territorial el que noms propis i ciutadans anònims van contribuir, en el seu llarg recorregut compartit, i en les seves llums i les seves ombres, a construir el que anomenem Espanya i a construir el que anomenem Catalunya.

Ja fa gairebé trenta-sis anys vam decidir dotar-nos de normes i d'institucions que, responent a aquesta realitat mestissa, la tractessin amb perspectives i amb decisions diferenciades. El reconeixement de nacionalitats i regions no el van decidir els ciutadans d'un territori o un altre, sinó el conjunt dels espanyols. La recuperació de la Generalitat de Catalunya o el reconeixement de la Junta d'Andalusia van ser, també, voluntat i decisió de tots els espanyols. Es va fer possible per una Constitució pactada, votada i assumida per tots els espanyols, de la qual emanen tots els poders i en la qual troben la seva legitimitat totes les institucions.

El Partit Socialista no concep Espanya sense Catalunya ni Catalunya fora d'Espanya. Per això hem dit, i ho he reiterat al president Mas, que el PSOE ni accepta ni acceptarà la independència de Catalunya. Volem continuar vivint junts, treballant junts, construint junts un futur millor per a tothom.

Ho fem per convicció, per sentiment, per interès, i també per compromís democràtic. Ho hem proclamat en públic una vegada i una altra: el PSOE està fermament compromès amb la Constitució, amb la defensa de les seves regles, amb l'aplicació de les seves disposicions. Res que violi o contradigui la Constitució no trobarà suport o comprensió en nosaltres.

I d'això es tracta precisament. Sota la fórmula d'un anomenat "dret a decidir" que, en la senzillesa de la seva expressió, sembla incontestable perquè apel·la als ciutadans, s'amaga en realitat la reclamació d'un dret d'autodeterminació que ni té acollida en la legalitat internacional, ni és aplicable a una democràcia desenvolupada com la nostra ni té cabuda a la Constitució sinó que, precisament, el seu objectiu és ignorar-la, incomplir-la, violar-la.

Per això ens hem oposat a la consulta. Perquè, en la seva variant de referèndum, pretenia exercir una competència que la Generalitat no té i en la nova variant de la llei de consultes suposa una argúcia per mantenir el fons i aparentar que es respecta la legislació vigent. Ho han dit així, fins i tot, membres eminents del Consell de Garanties Estatutàries.

Per aquesta mateixa raó creiem que el Govern espanyol té raó quan el seu president afirma que la Constitució li imposa l'obligació d'utilitzar els mitjans de què disposa per oposar-se a la consulta i garantir el compliment de la llei.

Però també sabem que el problema no acabarà, simplement, perquè la consulta no se celebri. Caldrà tractar una realitat nova perquè també fora de Catalunya la crisi ha servit per posar en evidència disfuncions, deficiències i errors en la configuració i en la pràctica de l'Estat de les Autonomies.

Si compartim que això és així, i em sembla difícil negar-ho, s'entendrà fàcilment el sentit de la nostra proposta: abordem una reforma de la Constitució. Ho fem per dues raons: perquè només aquesta reforma permetrà solucions que incorporin l'experiència i satisfacin, alhora, l'eficàcia de les nostres institucions i perquè només la Constitució requereix, per a la seva reforma, un nivell de diàleg i de pacte que garanteixi un acord molt majoritari.

No volem predeterminar el contingut ni l'abast de la reforma, perquè dificultaríem, d'entrada, el seu resultat. Però sí que insistim en la necessitat d'obrir el procés i treballar-hi amb lleialtat mútua, sense por, sense recels.

Aquesta és la nostra proposta. Per cert, l'única que, fins ara, mira al futur i reafirma la seva confiança en un futur compartit.

De tot això és del que he parlat amb el president de la Generalitat.