Internacional | Referèndum sobre la independència

Els immigrants constitueixen el 4% de l'electorat i poden ser decisius en la consulta del 18-S

Els 'nous' escocesos

Edició impresa Internacional | 08/09/2014 - 00:00h

Rafael Ramos
Dundee. Corresponsal



JEFF J MITCHELL / GETTY IMAGES

El vot pel sí creix entre els laboristes, les dones, els joves i les classes treballadores
"Els unionistes diuen que estarem millor junts, però per què no ho estem ara?", pregunta un votant


El líder laborista, Ed Miliband, que no n'encerta ni una, ha respost a l'avanç del sí a Escòcia amb la desafortunada amenaça que, si guanya la independència, a Anglaterra no li quedaria cap més remei que instal·lar posts fronterers, i que anar de Manchester a Glasgow es faria més difícil i tediós que viatjar des de Londres al continent europeu. El bloc unionista continua insistint en la tàctica de la por, encara que no li doni resultat: por de perdre la lliura, a sortir de la UE i de l'OTAN, a pitjors pensions i serveis públics...

La intervenció de Miliband, incapaç de contenir l'hemorràgia de votants del Labour cap al sobiranisme, no ha fet cap gràcia a un dels grups socials més opacs, i que pot ser clau per al resultat: el dels més de 200.000 estrangers, immigrants i escocesos d'origen asiàtic que escapen al radar de les companyies que fan els sondejos. I que, a primera vista, estan tan dividits com la resta de la població.

Tomek Borkowy, una de les estrelles de la televisió polonesa i resident a Edimburg, fa campanya obertament per la independència. "A Polònia -diu- sabem el que és no tenir llibertat. Només fa un quart de segle que vam recuperar plenament la nostra independència, i entenem la necessitat d'autodeterminació dels pobles. Votar que sí significa votar per un nou món d'oportunitats".

El referèndum del proper dia 18 tindrà un índex de participació del voltant del 80%, el més alt registrat a la Gran Bretanya per a qualsevol tipus d'elecció o consulta. Dels 3,3 milions de votants registrats, 140.000 són escocesos d'origen indi, pakistanès i d'altres països asiàtics; 30.000 són africans; 7.000 caribenys, i 55.000 polonesos. Diverses desenes de milers procedeixen d'altres països de la Unió Europea. Els 400.000 anglesos que resideixen al nord de la frontera són, en la seva immensa majoria, unionistes.

Els anomenats nous escocesos constitueixen un 4% de l'electorat. I encara que pugui semblar que no és gaire, el seu vot serà decisiu si el desenllaç s'acaba presentant tan ajustat com suggereixen els últims sondejos. Pesos pesants de tots els partits, com l'ex-primer ministre laborista Gordon Brown, i gairebé tots els ministres de l'actual Govern recorreran Escòcia d'aquí al dia D buscant el seu suport i procurant que es registrin per votar els que encara no ho han fet.

"Els unionistes venen la moto que junts estarem millor que separats, però si és així, per què no estem ja millor ara mateix?", es pregunta Umar Maqsud, que va néixer a Birmingham, que és fill de pares pakistanesos i viu a Dundee des de fa vint anys. "La comunitat asiàtica d'Escòcia té un alt nivell educatiu -continua Maqsud-, i ens adonem que fins ara el Govern (britànic) només ha implementat el 25% de les retallades. Si ja ara les estem veient de tots colors, què serà quan el 75% restant entri en vigor? A això és del que cal tenir por, no pas de perdre la lliura esterlina o de passar-nos cinc anys fora de la Unió Europea".

Al principal temple sikh (Central Gurdwara) de Glasgow es percep en canvi un notable suport a deixar les coses com estan. "Les nostres famílies van viure en pròpia pell els problemes derivats de la independència de l'Índia i la fundació de l'Estat del Pakistan, i no ens ve de gust res de semblant", opina Naranjan Singh, un home de negocis retirat que votarà no.

L'enquesta de The Sunday Times que tanta commoció ha causat assenyala que el percentatge de votants laboristes que votarà que sí ha pujat del 18% al 35%, el de dones del 33% al 47%, el de persones de classe treballadora del 41% al 56%, i el de menors de 40 anys, del 39% al 60%.

Les dades suggereixen que l'ímpetu està del costat de la independència, excepte entre els jubilats, residents anglesos, empresaris i el món de les finances. Però sobre els altres escocesos, els immigrants, asilats, paletes polonesos i estudiants espanyols o italians, amb prou feines hi ha informació. Excepte que volen un Estat social a l'escandinava però amb impostos a l'americana.