El Punt Avui

JAUME CLOTET  HISTORIADOR I PERIODISTA, AUTOR DEL LLIBRE ‘50 MOMENTS IMPRESCINDIBLES DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA'
Jaume Clotet (Barcelona, 1974) és llicenciat en periodisme i en història, va ser cap de política de l'Avui, subdirector de l'Agència Catalana de Notícies i actualment treballa en l'àrea de comunicació internacional de la Generalitat. És coautor de Lliures o morts i de Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor). En aquest nou llibre, Clotet explica d'una manera divulgativa i amena, en una cinquantena
de capítols breus, d'entre quatre i sis planes, alguns episodis poc coneguts de la història de Catalunya i aprofundeix en d'altres
de més sentits que coneguts en l'àmbit popular.

“Catalunya sempre ha pagat molt cars els errors”

“Amb els episodis tan salvatges que ha viscut, Catalunya és un país que és viu de miracle”

“Som com som perquè han vingut els grecs, els romans, els gots i els àrabs”

“A Espanya han estat massa dèbils per diluir-nos i nosaltres no hem estat prou forts per escapar”

“Sempre hem fallat per la divisió interna”

08/09/14 02:00 CARLES RIBERA - BARCELONA
Jaume Clotet, fotografiat la setmana passada a BarcelonaFoto: JUANMA RAMOS.
Estem situats en un lloc del planeta
on els errors es paguen caríssims

Des dels ibers fins a la Transició, passant per la romanització, Muret, les Vespres Sicilianes, la Pesta Negra, la fil·loxera, la bomba del Liceu, el Tancament de Caixes i el Sis d'Octubre.

50 moments que comencen bastant abans que existeixi un lloc anomenat Catalunya.
L'objectiu és explicar als catalans d'avui per què som com som. Tots els països tenen llibres com aquest. I som com som perquè han vingut els grecs, els romans, els gots i els àrabs, per exemple; naturalment això no era encara Catalunya, la qual cosa especifico sempre, perquè Catalunya neix fa uns dotze segles.
En el seu treball no tot són “moments”, sinó que engloba fets, personatges i fenòmens.
La idea ha estat fer un text molt divulgatiu que expliqui com hem arribat fins aquí, com ens n'hem sortit quan ens n'hem sortit i per què no ens n'hem sortit altres cops, que ha estat gairebé sempre; per això alterna fets concrets, personatges i períodes més amplis.
Hi trobo una atenció molt especial en els fets militars.
És que el país ha estat així. La percepció dels catalans de finals del segle XX i principis del XXI és que Catalunya és un país molt pacífic, i pacifista, i potser ara ho som, però mires la nostra història i cada generació ha tingut garrotades.
No hem estat cap excepció.
Cert, ha anat així arreu. Catalunya va néixer i créixer i es va expandir a garrotades; i quan ens han envaït, romans, àrabs, castellans, ha estat a garrotades. Entre nosaltres també hem anat sovint a garrotades. Tenim una llarga llista de guerres civils pròpies. La geografia del país ho demostra. Castells arreu, una geografia molt militaritzada.
Els segles XIX i XX estan molt representats en el llibre.
El segle XIX és fonamental. No seríem on som si no hi hagués hagut la Renaixença, la industrialització i el liberalisme, quan Catalunya fa el gran salt endavant. És menys èpic, però si al segle XIX haguéssim fracassat estaríem morts i enterrats. Costa molt superar el segle XVIII, perquè el país ha quedat devastat i s'exilien 30.000 persones de primera fila. El mateix que el 1939. Amb els episodis tan salvatges que ha viscut, Catalunya és un país que és viu de miracle.
És la seva conclusió?
La meva conclusió és que ens hem equivocat molt, hem tingut molt mala sort i geoestratègicament estem situats en un lloc del planeta on els errors es paguen caríssims. Si fóssim a Nova Zelanda o a Islàndia, ens podríem permetre el luxe d'equivocar-nos, tot queda a casa. Aquí, amb veïns expansionistes com França i Espanya, ha estat un gran risc.
Durant un temps, francesos i castellans haurien pogut dir el mateix de nosaltres.
Sí, però ells ho han aconseguit i s'ho han repartit. No se n'han acabat sortint, encara, però hem pagat molt cars errors propis, i el principal és la falta d'unitat. Sempre hem fallat per la divisió interna. Ens falta una mica de sentit d'estat col·lectiu, i una mica de modèstia. De vegades ens pensem que som els més llestos i que hem vingut a salvar el món. No cal que anem donant lliçons de com s'han de fer les coses, nosaltres que ho hem fet tan malament.
Per què encara hi som?
Perquè volem ser. I segurament perquè Espanya és prou dèbil. Han estat massa dèbils per diluir-nos i nosaltres no hem estat prou forts per escapar. L'eterna lluita entre dos incapaços. Espero que això canviï a favor nostre.
Triï algun moment més, dels últims 40 anys.
El naixement de TV3, fonamental per relligar el procés. L'activació del procés a partir de l'Estatut tombat. La sentència del TC és un moment històric. Aquells magistrats no sé si s'adonen que si això acaba bé sortiran com a protagonistes del llibre 50 moments que han fet possible la independència.
Darrera actualització ( Dilluns, 8 de setembre del 2014 02:00 )