El Punt Avui

Nerviosisme euròcrata

Brussel·les no intervindrà si el TC tomba el 9-N ni pressionarà Rajoy perquè faci com Cameron

“Posem espelmes perquè a Escòcia guanyi el no”

08/09/14 02:00 BRUSSEL·LES - ALBERT SEGURA
A Juncker el 9-N
li desperta la mateixa simpatia que a Barroso: cap
A Brussel·les confien que Salmond perdi
el referèndum

“Estem posant espelmes perquè a Escòcia guanyi el no”, reconeix un molt alt diplomàtic quan se li pregunta com es prepara la Comissió Europea per al referèndum d'aquest 18 de setembre. I amb el mateix nerviosisme, evident des de fa mesos, Brussel·les afronta també el procés sobiranista català: “No tenim més estratègia que encreuar els dits perquè mai no passi de ser un afer intern espanyol”, admet. Altrament dit: no es volen trobar amb la patata calenta d'haver de fer de mediadors i resoldre una ampliació interna que no té precedents. I confien que Alex Salmond perdi i que el mur de contenció del govern espanyol i el Tribunal Constitucional aguanti.

A Jean-Claude Juncker, el 9-N li desperta la mateixa simpatia que a José Manuel Durão Barroso: cap ni una. I, per això, el president entrant de l'executiu comunitari no pensa moure's ni un mil·límetre de la línia marcada pel sortint. Quan els jutges del Constitucional tombin la consulta, la nova Comissió Europea no s'hi posarà, segons confirmen les fonts consultades. No pensa criticar-ho i encara menys pressionar Mariano Rajoy perquè faci com David Cameron i permeti votar als catalans. La consigna donada és la del no comment i, com a molt, la de recordar als polítics catalans, si es posen pesats i insisteixen, que secessió rima amb expulsió. A Brussel·les no agrada gens que els dirigents del procés el vulguin internacionalitzar (la cantarella “els draps bruts es renten a casa”) i veuen naïf crear l'expectativa que la Unió Europea intervindrà.

Mentre Catalunya demana poder votar cada cap de setmana amb una pancarta gegant amb la cara de Juncker (o d'Hollande, Obama o el papa Francesc), Rajoy té lligat i ben lligat el suport del democratacristià luxemburguès. De fet, la cap de gabinet adjunta del nou president de la Comissió serà una persona de total confiança del PP: Clara Martínez Alberola, valenciana de 51 anys, que ja era assessora directa de Barroso, és una peça clau en l'ofensiva de la diplomàcia del ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, contra el procés. Segons una funcionària comunitària catalana, fa de “corretja de transmissió” del govern espanyol a Brussel·les i des de fa mesos s'encarrega d'interceptar i tallar de soca-rel qualsevol intent català de buscar el suport de l'executiu comunitari, començant per no atendre peticions d'entrevistes de la Generalitat. Ara serà una mena de número dos de l'equip de Juncker, formarà part del seu pinyol de confiança i, segons les fonts consultades, tindrà fins i tot més influència que el nou eurocomissari espanyol, Miguel Arias Cañete.

Brussel·les no té gens de ganes de fer de mediadora entre el govern espanyol i el català. El prestigiós think-tank CEPS va proposar que Rajoy i Mas nomenessin un “mediador o conciliador extern”, i va assegurar que “la Unió Europea o l'ONU podrien jugar aquest rol”. També l'investigador de la Universitat Catòlica de Lovaina Vicent Laborderie va demanar recentment a la CE i a l'OSCE que faci de “mediadora” per “evitar la independència” de Catalunya a canvi de donar-li “garanties que es respectarà la seva llengua i au-tonomia”. Però Juncker, que està al corrent dels plans de Rajoy per recórrer al Constitucional contra la llei de consultes i la convocatòria del 9-N, es nega a intervenir-hi.

Alerta de Juncker

“Tinc un gran respecte per les expressions democràtiques dels territoris europeus, però no l'arrogància, ni la voluntat ni la bogeria de posar-me en un debat que afecta l'organització territorial i política dels estats membres de la UE; és una qüestió que ha de resoldre Espanya”, ja va advertir al Parlament Europeu. Aquestes són les paraules del Juncker més amable. En té de molt més agres. Quan l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras el va intentar collar una mica més, l'amic de Josep Antoni Duran i Lleida va optar per ridiculitzar l'estratègia d'Afers Estrangers del govern català, burlant-se de la carta en anglès que Artur Mas va enviar als diversos líders europeus per demanar-los suport a la consulta: “Ningú no es converteix en membre de la UE enviant una carta.”

“Pragmatisme” i “sentit comú”

La multiplicació de debats confirma que la UE està pendent del procés. Avui, a Brussel·les, el CEPS ha convocat la conferència ajornada al juliol (segons Diplocat, per les pressions del govern espanyol). I divendres passat alguns experts van debatre a la prestigiosa Sciences Po de París sobre les diferències que hi hauria entre una DUI, una proclamació i, sobretot, el procés de reconeixement. El director general honorari de la CE, Graham Avery, va explicar que la UE “accepta sense problemes la modificació de les fronteres dels estats”, però mai ha experimentat una secessió que creï “dos nous estats membres”. Avery, que va redactar un informe per al Parlament britànic, va dir que seria “absurd” deixar Escòcia fora del club europeu i que al final s'aplicarà una solució “pragmàtica” i de “sentit comú” que perme-ti l'adhesió d'un nou estat.

Darrera actualització ( Dilluns, 8 de setembre del 2014 02:00 )