El Punt Avui

Westminster, ple de pànic

L'avanç del sí per primer cop causa un terratrèmol polític

Londres, disposat a cedir més poders per salvar la unió

Salmond menysté l'oferta

08/09/14 02:00 LONDRES - QUIM ARANDA
La paradoxa del nou pacte és que Londres no el va voler a la butlleta

Londres té pànic i no ho amaga. No pot. El terratrèmol polític que s'albirava fa una setmana arran de l'enquesta de YouGov que situava la diferència entre el no i el sí a Escòcia en només sis punts a favor dels unionistes, després d'una retallada independentista de 14 en tres setmanes, es va produir ahir quan The Sunday Times va difondre el primer sondeig que capgira la cursa, tot i que per un estretíssim marge de dos punts, 51 a 49 per cent a favor del sí, un cop exclosos els indecisos.

Alistair Darling, la cara de Better Together, va sortir del pas afirmant que “la mostra ha de servir per despertar els electors” partidaris de la unió i “arrossegar-los a les urnes el 18 de setembre”.

Per la seva banda, Nicola Sturgeon, vicepresidenta del govern escocès, assegurava que “hi ha encara molta feina a fer” però que “el sondeig prova que el sí gaudeix en aquests moments de gran impuls”.

Res no hi ha decidit, però, ja que una altra enquesta difosa també ahir, de l'empresa Panelbase i en aquest cas per a l'organització que aixopluga l'independentisme, Yes Scotland, encara situa el no al davant, 52 a 48 punts.

Sigui com sigui, els fonaments de l'arquitectura política del Regne Unit es van esquerdar d'una manera difícilment previsible no ja fa sis mesos, sinó fa tan sols quatre setmanes. I potser a partir d'aquest mateix any caldrà refer-los de dalt a baix.

Perquè, d'alguna manera, i independentment del resultat final de la contesa, es pot considerar que el sí ja ha guanyat la gran aposta del referèndum, llançada quan l'SNP (Partit Nacional Escocès) va obtenir la victòria en les eleccions nacionals del maig del 2011.

I l'ha guanyada perquè el pànic al trencament de la unió, i a la crisi constitucional que s'obriria a Westminster en cas de victòria a les urnes de l'SNP i els seus aliats, va portar ahir mateix el ministre del Tresor, George Osborne, a anunciar mesures desesperades. Això és, la presentació, els propers dies, d'un nou pla conjunt dels tres grans partits unionistes per oferir “més i nous poders per a Escòcia”. Més poders fiscals, sobre el control de la despesa i sobre com organitzar l'estat del benestar.

Osborne, un dels grans artífexs i actors de la intimidació del no a partir de la reiterada negativa que Escòcia pugui compartir la lliura en cas d'independència, va assegurar que “el rellotge del calendari per implementar tots aquests canvis començarà a córrer a partir del moment d'un vot no”. “I així Escòcia —va continuar en una entrevista a la BBC— podrà tenir el millor dels dos mons. Tindrà les dues coses, evitarà els riscos de la separació i gaudirà de més control sobre el seu destí, que és el que penso que volen tenir la majoria dels escocesos.”

Segons Osborne, el pla, que recorda una mica els termes de l'oferta que va llançar el govern canadenc en els dies previs al referèndum del Quebec del 1995, ha estat “discutit amb els grans partits de Westminster els darrers dies”. Hi treballen encara, va dir, i aviat el definiran. “La gent —va acabar— ha de saber que si voten no, votaran per més devolució de poders sense la incertesa de separar-se'n.”

Qui va contestar Osborne va ser el primer ministre escocès, Alex Salmond. També a la BBC va afirmar sobre l'enquesta de YouGov: “L'impuls és del cantó del sí. Estem fent una campanya positiva, atraient gent que mai no havia estat involucrada abans en política i que troba estimulant la idea de poder tenir el futur d'aquest país a les seves mans per fer-lo més just, més pròsper i, alhora, per construir una societat més justa. Tot això és el que estimula el sí.” Quant a l'oferiment unionista de darrera hora, Salmond va declarar: “Si fos una nova oferta significativa, i no una mesura de pànic perquè l'elit de Westminster s'adona que està perdent aquesta campanya, aleshores l'haurien d'haver fet abans que centenars de milers d'electors hagin enviat els seus vots per correu. És una posició ridícula de la campanya del no. L'elit de Westminster, David Cameron, Alistair Darling i Ed Miliband estan perdent la campanya i la gent d'Escòcia l'està guanyant. La gent sap que la manera de tenir un nou pacte constitucional a Escòcia és votar sí.”

La paradoxa del que ahir s'apressava a oferir l'unionisme és que el que va posar damunt de la taula George Osborne, sense acabar de concretar-ho gaire, s'assembla llunyanament a la tercera casella en la papereta del referèndum amb què el primer ministre escocès volia comptar, coneguda com a opció Devo-max, i en què gairebé l'únic que es deixava en mans de Westminster era la defensa exterior i la representació diplomàtica.” Per voluntat expressa de David Cameron, l'Acord d'Edimburg es va redactar a caixa o faixa. El moviment de Londres, doncs, sembla una jugada de darrera hora més aviat desesperada.

El problema per a l'unionisme és que ara, amb el 18-S a tocar, poden brollar les moltes contradiccions d'uns aliats que són oli i aigua, impossibles de lligar. Ahir, l'ex premier laborista, Gordon Brown, escrivia un article alSunday Mirror en què implícitament acusava la coalició conservadora-liberal-demòcrata de ser la responsable de les “dificultats” en què es troba el camp del no a Escòcia, a causa de les polítiques antisocials que ha fet.

LES XIFRES

51-49
només dos punts
a favor del sí per primer cop, que fa preveure un final de cursa més ajustada del que es creia
48-52
una altre sondeig
encara situa l'unionisme al davant, tot i que també per un estret marge de diferència

Prudència elemental en espera d'altres sondejos

Una enquesta, la de YouGov, no fa estiu. I si es té en compte la de Panelbase, l'empresa que havia valorat més favorablement fins ara les opcions del sí al llarg de tota la campanya, aleshores l'esclat d'eufòria és del tot injustificat. Però potser per calmar l'angoixa, o senzillament perquè la demoscòpia així ho demana, alguns analistes ja suggerien ahir que el 51 a 49 a favor del sí es producte del “factor de tranquil·litat”, això és, quan els enquestats que durant molt de temps han donat suport al bàndol llargament guanyador ja no es preocupen gaire de respondre acuradament les enquestes. Més aigua freda. Cal afegir la gran divergència entre YouGov i Panelbase. La primera ha mostrat un dramàtic increment del sí; l'altra ha estat més estable. El mes de juny, de fet, ja li donava, com ahir, 48 punts. És a dir, a diferència del sondeig de The Sunday Times, no ha detectat els darrers dies cap oscil·lació destacable. La prudència més elemental, doncs, aconsella esperar noves enquestes, les de ICM i Ipsos Mori, que no fan servir mètodes d'entrevistes en línia. En tot cas, la cursa sembla molt ajustada.

Darrera actualització ( Dilluns, 8 de setembre del 2014 02:00 )