El Punt Avui

El PSC no ha entès res

09/09/14 02:00 MILITANT DE NECAT - FELIP PONS PELLICER
Miquel Iceta, primer secretari del PSC, amb Juli Fernández.Foto: JOAN SABATER.

El  20 d'agost passat va ser un dia de coincidències: m'arribà la resposta de Fòrum Cívic a uns comentaris; poc després m'arriba un altre correu amb punts a debatre en una propera reunió a Saifores.

Curiosament, aquests punts són el fil argumental de l'article de Jordi Font a El Punt Avui, on mencionava com a positiu l'encàrrec a Daniel Font de la secretaria del procés 2015, el diàleg amb l'Obiols i les ofertes a Ros i a Parlon. Alhora que criticava l'opció d'Avancem acusant-los de radicalisme, i el que considerava reduccionisme anti-PSC de Moviment Catalunya. La tarda del mateix dia sento l'Iceta a la ràdio oferint a Carme Chacón encapçalar la llista per Barcelona. Divendres 22, a La Vanguardia, la mateixa Chacón diu que participarà a la Diada, manifestant-se  a Tarragona amb els partits i associacions unitàries, contràries al procés i antisobiranistes.

Com diuen al meu poble: “En voleu més? Pareu el cabàs.”

Tinc la sensació que el meu antic partit, el PSC, ha perdut el nord, però també el sud, l'est i l'oest. L'Iceta intenta acontentar amb càrrecs, tasques i funcions a tothom. Ara bé, no es mou de l'encàrrec que li ha fet el PSOE: fer impossible la consulta, negar el poble català com a subjecte de sobirania i mantenir l'oferta de l'alternativa federal. Ja sabem què ofereix la Declaración de Granada: “más de lo mismo”; amb un canvi semàntic que substitueix comunitats autònomes per federacions. A més, sabem que la presidenta de la Junta d'Andalusia diu: “El federalismo del PSOE y sus márgenes los interpreta Andalucía.

El PSC ni ha entès res ni vol entendre-ho. La direcció ha combatut i combat la lliure expressió del poble català.

Com l'Estat espanyol, monopolitzat pel nacionalisme espanyolista, acceptarà que un territori que considera com a propi, i que gestiona com una propietat, pugui decidir si vol o no vol continuar en aquesta situació? 

Semblava que la Constitució deixava una porta oberta per a una possible federalització de les nacionalitats. Després Felipe González ens regalaria la Loapa. Ni de les dretes ni de les esquerres espanyoles es pot esperar comprensió ni voluntat de canvi. Es tracta de treballar per impedir el procés endegat per la societat civil, “sin que se note el empeño”.

Què proposa el PSC? Segons Font i Fòrum Cívic, les bases per a una tercera via i un pacte plurinacional de base federal. Hi ha algú a l'altra banda?

Per què el màxim sostre al qual podem aspirar els catalans és l'estat federal?

Per què la nació catalana s'ha de conformar amb aquest sostre, a diferència d'altres nacions europees? Per què ha de ser menys?

Si la reclamació del dret a decidir pot ferir els sentiments d'una part de la població catalana, no creu el PSC que negar aquest dret ferirà també els sentiments d'una part, possiblement majoritària, d'aquesta població?

A l'article de Jordi Font i a la convocatòria de Fòrum Cívic, s'acusa els discrepants  de “radicalització inexplicada” (Avancem) i de “reduccionisme anti-PSC” (Moviment Catalunya). Altres, ells, Fòrum Cívic, prenen decisions en consciència (serà la seva, cadascú té la pròpia) favorables a reforçar la direcció del PSC i del que aquest representa en el moment que viu el país.

Remarquen la importància “de la unitat socialista per al poble ras i per al país”, parlen d'unitat socialista per no acabar de tristos satèl·lits de tercers.

Ja n'hi ha prou de justificacions il·legítimes. Quin partidisme més estret i esgotat! Davant aquesta actitud, som cada vegada més els qui pensem en la necessitat de la col·laboració i agrupament de les forces progressistes, de tradició socialista o no, i no només en l'eix dretes i esquerres, també ha d'incloure l'eix sobiranisme-unionisme. Tenim una societat catalana amb una centralitat que convida i facilita la col·laboració i la tasca política.

El PSC està en hores baixes, ha deixat de ser una eina interessant. No s'ha adonat que la realitat ha canviat, que la societat vol canvis i que aquests canvis han vingut per quedar-se.

Darrera actualització ( Dimarts, 9 de setembre del 2014 02:00 )