Internacional | Referèndum sobre la independència

El nord d'Anglaterra se sent menystingut per Londres i reclama més descentralització

Liverpool mira a Edimburg

Edició impresa Internacional | 09/09/2014 - 00:00h

Andy Robinson
Liverpool. Enviat especial



JEFF J. MITCHELL / GETTY IMAGES

"Veiem Escòcia com un vaixell insígnia", diuen des de la campanya per una Assemblea del Nord
Newcastle, Liverpool o Manchester tenen molt més atur que al sud-est, i la bretxa salarial és profunda


Si hi ha una ciutat que sent autèntica inquietud davant la possibilitat -ja real després dels últims sondejos que donen el 51% de la intenció de vot al sí- que Escòcia opti per sortir del Regne Unit el proper dia 18 de setembre, aquesta ciutat és Liverpool.

Igual com Escòcia, Liverpool i tot el nord d'Anglaterra és víctima del poder aclaparador que exerceix Londres i els seus comtats satèl·lits en un dels estats territorialment més desequilibrats del món.

Liverpool, tant com Glasgow, gairebé no vota candidats conservadors des dels anys de Margaret Thatcher, una política odiada tan profundament al nord d'Anglaterra com a Escòcia per la seva estratègia de desindustrialització indiscriminada, per la forta centralització administrativa que va efectuar a favor de Whitehall i Westminster i per la transferència de poder econòmic a la City londinenca.

Mentre ciutats com Liverpool han patit una fuga de talent cap al sud, cap a Londres i els comtats del sud-est, els cinturons periurbans de les noves classes professionals alimentades directament o indirectament per la City ja són feus dels tories.

La sortida d'Escòcia -adverteixen alguns líders laboristes com l'alcalde de Liverpool- garantiria una majoria absoluta conservadora ad infinítum en el que quedés del Regne Unit.

Però lluny de témer la secessió d'Escòcia, els grups que històricament han reivindicat transferències del poder des del sud al nord veuen el vot al sí com una gran oportunitat. "Veiem Escòcia com un vaixell insígnia; molts al nord d'Anglaterra voldrien que la frontera escocesa es desplacés dos-cents quilòmetres més al sud", afirma Paul Salveson, exregidor laborista i un dels impulsors de la campanya per la creació d'una Assemblea del Nord, que creix al voltant de la Fundació Hannah Mitchell de Manchester.

Si els escocesos voten per la independència o si els unionistes guanyen per una majoria molt estreta, els organitzadors de la campanya regionalista del nord crearan a finals d'aquest mes una nova formació política regionalista que es presentarà a les pròximes eleccions generals amb un manifest de suport a una assemblea amb poders tributaris, control sobre policia, educació i la inclusió del nord en una xarxa ferroviària de propietat pública. "Estem mirant amb lupa el que passa a Catalunya també", diu Salveson.

Alex Salmond, primer ministre escocès, va defensar aquesta mateixa idea quan va visitar Liverpool a l'inici de l'estiu: "Per al nord d'Anglaterra la independència d'Escòcia pot ser un catalitzador per obtenir poder polític real perquè puguem decidir el nostre propi futur en lloc d'esperar les engrunes que ens arriben des de Westminster", va dir.

Les iniciatives del laborista Tony Blair de canalitzar la protesta contra l'anomenada bretxa nord-sud després dels anys Thatcher no van suscitar gran interès. L'únic referèndum va donar una aclaparadora majoria del 78% en contra d'una assemblea al nord-est i el projecte es va abandonar. Però la sorprenent capacitat mobilitzadora de grups escocesos com Common Weal i la campanya per la independència radical està creant noves possibilitats al sud de la frontera. "Durant la campanya del referèndum ha emergit una nova classe de política, noves formacions més enllà de l'SNP, i nosaltres hi hem enllaçat; la gent està farta dels partits tradicionals", afirma Salveson.

Al comtat de Yorkshire ja s'ha creat un partit, Yorkshire First, que es va presentar a les eleccions europees i va guanyar 19.000 vots. "Els escocesos ens estan ensenyant el camí", va escriure el líder d'aquest partit, Richard Carter, la setmana passada en el diari Yorkshire Post.

La concentració del poder a Londres i el sud-est es manifesta clarament en l'economia. El nord registra una taxa d'atur 1,5 vegades més elevada que el sud-est: el 9,4% al nord-est (Newcastle) el 7% al nord-oest (Liverpool, Manchester) davant el 4,4% al sud-est. La bretxa salarial s'eixampla també entre nord i sud.

A Londres el salari mitjà anual és de 44.000 euros, davant 30.000 al nord. Al Regne Unit només el 28% de la despesa pública es canalitza mitjançant les administracions subestatals, davant el 38% a Espanya.

El nord d'Anglaterra té força coses en comú amb Escòcia des d'una perspectiva històrica, segons recorda Linda Calley, professora d'història de la Universitat de Princeton (Estats Units). "Una línia imaginària entre Grimsby, a l'est, i Gloucester, a l'oest, ha estat tan important com les fronteres entre Anglaterra i Escòcia (...) referent a renda, longevitat, règim alimentari, comportament cultural, actituds polítiques", sosté a la London Review of Books.