Tots a punt

El millor de tot és que ja no som al 1714. Oi que sí , presidents Rajoy i Mas? Oi que sí, Europa?


La Vanguardia en català | 09/09/2014 - 00:00h


David González
Barcelona


El Govern de Mariano Rajoy té a punt tots els mecanismes a l'abast de l'Estat de dret per evitar que se celebri la consulta sobiranista del 9-N. Aquests ressorts són molts i variats, i inclouen des dels recursos d'ofici davant el Tribunal Constitucional fins al veto diplomàtic a la presentació de novel·les sospitoses en fòrums internacionals, encara que les hagi llegit fins i tot el mateix president d'Espanya, com ha passat a Holanda amb Victus, el best-seller d'Albert Sánchez Piñol. Per la seva part, el govern d'Artur Mas ho té també tot enllestit perquè els ciutadans de Catalunya puguin definir-se sobre la seva relació amb Espanya en una convocatòria que, malgrat no tenir valor jurídic vinculant i ni tan sols realitat fàctica garantida, atès que s'ignora si finalment se celebrarà, marcarà per bé o per mal el futur dels catalans i els espanyols durant més temps del que alguns voldrien. El que ve: "Amb o sense consulta, el procés continua". Així corre ja en ambients sobiranistes mobilitzats i preparats per a qualsevol eventualitat en un full de ruta que pot desembocar en una declaració d'independència per part d'un nou Parlament.

De moment, el dispositiu del Govern preveu l'aprovació de la llei de consultes no referendàries -llei que serà tan espanyola com totes les que aprova el Parlament autònom de Catalunya- mitjançant una majoria ampliada a la qual s'incorporarà el PSC; el decret de convocatòria, i, esclar, les urnes perquè els catalans puguin materialitzar les seves preferències com en qualsevol procés democràtic. També està tot en ordre per part de les organitzacions civils sobiranistes, l'ANC i Òmnium, perquè la Diada del tricentenari torni a batre un rècord de mobilització al carrer. De moment, això és el més segur que succeirà: fins ahir, 470.000 persones s'havien inscrit per prendre posicions en la gegantina V de victòria que enllaçarà les dues principals artèries de Barcelona, la Diagonal i la Gran Via amb el vèrtex a Glòries. Una altra demostració de força tranquil·la, després de les de la Diada del 2012 i la Via Catalana del 2013, amb la qual el catalanisme majoritari li dirà a qui vulgui escoltar-lo i a qui no que Catalunya continua dreta tres-cents anys després i així continuarà els que facin falta. Com vaig escriure aquí mateix, el cas dels Pujol és un obús contra la base moral del procés. Però la processó va per dins. Més projectils va llançar el duc de Berwick sobre els caps i les hisendes d'aquells quixots barcelonins del set-cents, i, malgrat això, i malgrat tots els que van caure després, allà continuen una majoria de catalans, els de tota la vida, i els d'abans-d'ahir, enviant el missatge que simplement volen poder ser com són: ni més ni menys que ningú.

Passi el que passi d'ara fins al 9-N, ja res no serà igual. Ja no ho és. I el millor de tot, és que, per sort, no som al 1714. Oi, presidents Rajoy i Mas? Oi, Europa? Bona Diada / Feliz Diada.