Economía

Independència i debat econòmic

Edició impresa Economía | 09/09/2014 - 00:00h

Germà Bel

En una societat moderna, cadascú opina allò que li sembla millor


No hi ha un diagnòstic unànimement acceptat sobre la millor estratègia per a la recuperació econòmica europea. Però us imagineu algú dient que no hi ha discussió ni anàlisi seriosa sobre la qüestió? Mostraria una preocupant incapacitat de seguir llibres, articles, informes i debats. Esclar que també podria ser algú que té la resposta certa als dilemes, però o és molt discret o encara no ha aconseguit que l'hi publiquin. Doncs aquesta ja és la impressió que fa el mantra "no hi ha informació ni anàlisi sobre els efectes econòmics de la independència".

Voleu estimacions terrorífiques sobre els efectes econòmics de la independència? Consulteu informes del Ministeri d'Exteriors ("Fantasies margallianes", aquí, 25/03/2014) o de l'Institut d'Estudis Econòmics, que pronostiquen caigudes del PIB semblants a les de la Guerra Civil (!) i reducció del comerç entre Catalunya i Espanya superior a la que hi va haver entre Sèrbia i Bosnia i Hercegovina (!). Més moderat, el llibre d'UPyD del 2013 pronostica una caiguda del 10% del PIB per l'efecte comercial, compensada ben bé per l'efecte fiscal positiu, amb una pèrdua neta de renda catalana del 2% al 3%, segons UPyD.

Naturalment, a Catalunya s'han publicat més anàlisis: els llibres de Guinjoan i Cuadras, ambdós amb Puig, de Bosch i Espasa, de Sala i Martín, del Col·legi d'Economistes de Catalunya, informes del Col·lectiu Wilson, Cambra de Comerç de Barcelona, CATN...Tots coincideixen a preveure que un potencial efecte negatiu sobre el comerç amb Espanya seria molt més modest i transitori, i molt inferior a l'efecte positiu al PIB de la millora fiscal, la millor aproximació del qual és el dèficit fiscal pel mètode del flux monetari. Recordeu que del flux monetari al de càrrega benefici es passa contractant desenes de milers de persones que treballarien a Catalunya i pagarien aquí els impostos.

Per cert, ja no en queda ni rastre d'afers com la no-neutralització del dèficit central, rematada per l'informe encarregat per Cristóbal Montoro. També ha passat a millor vida la inevitable sortida de Catalunya de l'euro després que dos premis Nobel (Mirrlees i Stiglitz) i reputats professors anglesos hagin mostrat la impossibilitat d'excloure Escòcia de la lliura esterlina, fet assumit explícitament pel portaveu de la campanya del no, Darling, en el seu darrer debat televisiu amb Salmond.

Qui té la raó? En economia, en qüestions socials, la raó no existeix. El que és desitjable és l'ús de la raó, i cadascú en fa el seu. Això sí, sabem que els motius de millora econòmica són adduïts per 3 de cada 10 catalans que votarien per la independència, mentre que el perjudici econòmic ho és per 1 de cada 10 que hi votarien en contra. Això és consistent amb el fet que els motius identitaris (nacionalisme) són al·legats per 2 de cada que 10 que hi votarien a favor...i per 5 de cada 10 que hi votarien en contra. Res a dir: en una societat moderna cadascú opina el que li sembla millor pels motius que li semblin més apropiats. Tanmateix, un suggeriment pels abonats al "no hi ha informació ni anàlisi": llegiu una mica, i ho discutiu, que ja hi ha molt de material disponible!