El Partit Alfa

Rajoy vol que el 9-N sigui el símbol del seu mandat; el gran Onze de Setembre reforçarà la seva resistència

La Vanguardia en català | 09/09/2014 - 00:00h


Enric Juliana
Madrid


Escòcia cou, però cap dels esdeveniments de les properes setmanes, a Barcelona o a Edimburg, no faran canviar de carril el Govern d'Espanya.

L'agenda és previsible. Molt previsible. No taxatiu a la convocatòria del 9 de novembre. Recurs immediat al Tribunal Constitucional en el moment en què el Parlament aprovi la llei de Consultes; immediata suspensió cautelar per part del TC; possible batalla jurídica perquè el president de la Generalitat ni tan sols no tingui marge legal per firmar, de manera simbòlica, la convocatòria; guerra de nervis i de filtracions amb les pues del cas Pujol amunt i avall, a tota hora. Una contínua escalada de la tensió en el sistema d'avisos i senyals. L'advertència llançada ahir per Mariano Rajoy: "El Govern té preparades totes les mesures per impedir que la consulta es dugui a terme".

Encara que la manifestació de l'Onze de Setembre desbordi totes les previsions, el guió governamental no serà modificat. Encara que el sí guanyi a Escòcia i la Unió Europea tingui una gran tribulació, Rajoy no es mourà ni un mil·límetre. El 9-N català s'ha transformat en la data de la seva gran prova de força. El símbol escollit pel Partit Alfa per projectar-se davant les classes mitjanes espanyoles -del que queda de les classes mitjanes espanyoles-, com a garantia d'estabilitat en la fase més complicada de la crisi: aquella en la qual els signes de recuperació exciten i neguitegen la la gent, perquè no hi haurà millora per a tothom. Com més gran sigui l'Onze de Setembre, més gran serà la demostració de resistència. Si el sí guanya a Escòcia, Madrid serà més roca que mai.

El 9-N ha estat l'aglutinant de la fragilitat política catalana des de les eleccions del 25 de novembre del 2012, en les quals CiU va perdre 12 diputats, ERC en va guanyar 11 i la jove CUP va sorprendre tothom amb tres escons. La nit en què l'hegemonia convergent es va convertir en magma. Testimonis directes expliquen que aquell 25-N Artur Mas va parlar de dimissió i que Jordi Pujol s'hi va oposar rotundament. En vista dels fets actuals, aquella nit al Majestic de Barcelona hauria de ser analitzada de nou. El 9-N és pacte de legislatura catalana, signe mobilitzador -per sobre de la gran decepció del 25 de juliol- , justificant de la vigorosa Assemblea Nacional Catalana, i aglutinant de totes les capes del "poble sobiranista", des de les que somnien amb desafiar el Tribunal Constitucional, fins a les que no volen donar aquest pas, per prudència o per intel·ligència política.

Pacte, factor aglutinant, il·lusió i lletra vençuda, el 9-N esdevé ara la data més difícil del catalanisme contemporani. Què cal fer? Dies d'angoixa. La manifestació de dijous serà enorme, però divendres la pregunta seguirà sense resposta. Què cal fer?

Rajoy sap el que farà. El dia 9 de novembre enviarà el següent missatge a tota la societat espanyola: "La recuperació econòmica, encara que sigui lenta, està en marxa. El Govern del Partit Popular garanteix l'estabilitat. El Govern és fort i no accepta actes il·legals. O nosaltres, o el caos".

Mentre es redactava aquest guió, la policia espanyola perforava, amb èxit, el secret bancari d'Andorra. L'enorme impacte del cas Pujol a tot Espanya i l'esvoranc que ha obert a Catalunya, reforcen el Govern com a garant d'"un ordre" que serà posat a prova en les eleccions municipals de maig del 2015. Aquesta és la cita que preocupa Rajoy. Aquesta, sí.