El Punt Avui

DES DE BUENOS AIRES

Pujol, sí; llibertat, no

11/09/14 00:00 FEDERICO RIVAS MOLINA
Jordi Pujol parlant amb els periodistes Foto: TONI GARRIGA / EFE.
L'evident empatia cultural i social entre Catalunya i l'Argentina no s'ha traslladat a l'àmbit polític

L'Argentina ha estat sempre un país amb grans llaços amb Catalunya. Enfortits a partir de 2001 per l'exili econòmic de milers d'argentins, aquests nexes es van reactivar, a finals d'aquella dècada, en sentit invers: la tornada d'aquells exiliats cap al 2008 va venir acompanyada pels catalans que van voler aprofitar la bonança del país sud-americà. Tot i això, l'evident empatia cultural i social no s'ha traslladat a l'àmbit polític. Avui, la mirada argentina cap a Catalunya passa més per l'escàndol de corrupció que afecta Jordi Pujol que no pas el procés independentista o la marxa prevista per l'11-S. En tot cas, que Catalunya busqui la independència d'Espanya s'entén com una demanda econòmica derivada de la crisi de la “bronca”amb Madrid pel repartiment d'impostos. Que Pujol i els seus problemes judicials siguin d'interès local no té a veure amb la importància política de l'exlíder català. La premsa argentina ha agafat el cas per castigar amb el seu exemple el govern de la peronista Cristina Fernández de Kirchner. Què té a veure Pujol amb l'Argentina? A més de les vinculacions d'un dels seus fills amb el port de Rosario de Rosario, hi ha l'exemple d'una societat en què l'alcalde del seu mateix partit (Xavier Trias) rebia la medalla d'or tornada per Pujol i que va dir que la corrupció “ha de desaparèixer de la política catalana”, va escriure en un extens editorial l'editor en cap del diari Clarín, Ricardo Kirschbaum.

La lògica de l'oposició local és que mentre “allà” es fa justícia sense importar les conseqüències, “aquí l'oficialisme es multiplica per defensar el (vicepresident) Amado Bouodu”, protegit per l'executiu, tot i enfrontar-se a múltiples causes judicials.

Darrera actualització ( Dijous, 11 de setembre del 2014 00:00 )