L'últim paper

La Vanguardia en català | 11/09/2014 - 00:00h


David González
Barcelona


Com tothom sap, i encara que en el seu ascens al lideratge de CDC i de CiU va tenir un paper crucial el nucli dur del sobiranisme pujolista -el famós pinyol avui pràcticament explosionat-, Artur Mas i Gavarró mai no va creure en la viabilitat de la independència de Catalunya com a solució al plet que va començar avui fa almenys 300 anys. Va ser després de la sentència del Tribunal Constitucional que el 2010 va fulminar l'Estatut i algunes coses més (llegiu: "l'esperit del 1978"), quan, i parafrasejant el que per les mateixes dates va dir el seu pare polític, Jordi Pujol, avui en situació d'autoexpiació pels pecats fiscals de la seva família, a l'actual president de la Generalitat se li van acabar els arguments per rebutjar aquesta via. Una sortida, la definitiva, fins aleshores només propugnada explícitament per ERC i alguns altres en els marges del sistema, encara que, de portes endins, fos en realitat Convergència el partit amb més independentistes per metre quadrat. Això explica, encara que alguns encara no se n'hagin adonat, la conversió de Mas, el llevament d'àncores amb la tradició del nacionalisme gradualista i sempre ambigu que va alimentar el pujolisme durant tres si no quatre dècades -les que van des de

la la fundació de CDC el novembre del 1974 a Montserrat fins a la confessió del pare fundador el 25 de juliol passat-. Però sobretot permet entreveure per què aquelles 5.000 o 10.000 persones que participaven en les manifestacions independentistes després dels actes oficials de la Diada en els anys noranta o en la primera dècada del segle han arribat a multiplicar-se per cent en les tres últimes convocatòries -avui tornarà a succeir en format V-.

Mas encarna a la perfecció aquesta mutació viscuda per centenars de milers de ciutadans del país potser abocats a representar l'últim paper que la història ha deixat disponible a la Catalunya capaç d'assumir-se a si mateixa amb totes les conseqüències. Amb tots els encerts i tots els errors i totes les portes obertes.