Londres opta per la seducció

Cameron, Clegg i Miliband han visitat Escòcia sense fer por, amb simpatia i seny

La Vanguardia en català | 11/09/2014 - 00:00h


Lluís Foix


Que la bandera d'Escòcia onegi en el número 10 de Downing Street és una novetat. Allà estarà hissada fins al 18 de setembre igual com en molts edificis públics d'Anglaterra. La proliferació de la Creu de Sant Andreu, patró d'Escòcia, ha vingut gairebé com un arravatament en conèixer-se una enquesta que donava la victòria per petit marge als independentistes en el referèndum que se celebrarà en poc més d'una setmana.

El Govern i els partits britànics han optat per la seducció i no per les amenaces en aquesta última hora en què una nova secessió al Regne Unit seria un greu contratemps per a Londres. Molt semblant, al que es va experimentar el 1922 quan l'Estat Lliure d'Irlanda va veure la llum esqueixant-se de la Gran Bretanya. Prèviament, en la grandesa dels temps victorians, la qüestió irlandesa, la famosa home rule o autonomia, havia fet caure governs i desestabilitzat la pax britannica que s'estenia per oceans i continents. Fou un cop polític fortíssim.

Anglaterra és el país que més independències ha atorgat en l'era moderna. Paradoxalment, va ser la gran derrotada de les guerres que va guanyar, perquè la descolonització que va començar amb l'emancipació de l'Índia el 1947 va acabar amb pràcticament totes les possessions d'ultramar britàniques. Londres no podia mantenir ni controlar l'imperi contemporani més gran. Els temps havien canviat.

La moneda és a l'aire i pot decantar-se cap al sí o el no. El magnat de premsa Rupert Murdoch està simpatitzant amb la causa d'Alex Salmond tuitejant enigmàtiques insinuacions a favor del sí. El seu avi era un ministre presbiterià d'Aberdeen que va emigrar a Austràlia.

Els emissaris d'urgència, Cameron, Clegg i Miliband, el poder de Westminster, no han acudit amb la carta de la por sinó amb la simpatia i el seny. No ens abandoneu, junts estarem millor, tindreu moltes més oportunitats si "esteu en aquesta família de nacions". Els dos últims primers ministres britànics, Tony Blair i Gordon Brown, són escocesos de naixement. Adam Smith i David Hume, pares del liberalisme polític i econòmic, van ser escocesos. A diferència del cas de Catalunya la celebració del referèndum va ser una decisió adoptada i atorgada pel Govern de Londres.

Cameron i Salmond no van voler una confrontació dialèctica o de força. Van optar per jugar la partida des de la legalitat, cedint cada part punts substancials i establint una pregunta clara que sigui vinculant i que acabi les discussions per una llarga temporada. Ha arribat el moment crucial que serà dilucidat a les urnes la setmana vinent dins d'un debat seriós i clar.

Sigui quin sigui el resultat, hi haurà canvis. Si guanya el sí començarà un procés llarg per pactar la secessió. Altrament, s'ampliarà l'autogovern per satisfer un sentiment nacionalista gairebé majoritari.