El Punt Avui

NOTÍCIA DE CALEDÒNIA

No, 53; sí, 47: missatge captat?

11/09/14 02:00 QUIM ARANDA

A David Cameron se li trencarà el cor si els escocesos marxen. Ho va dir, implorant que no ho fessin, en un entorn asèptic, sota control, a Edimburg, a la seu de la companyia financera Scottish Widows. La intervenció millora les anteriors, en què apel·lava a la raó, o a les seves raons, només. Amb més passió, va recordar que dijous vinent no es tracta “d'estar fart dels fotuts tories i donar-los una puntada de peu“. Es tracta de no “trencar la família de nacions del Regne Unit”. Quan un polític posa més carn a la graella que no pas consells dels spin doctors, tot i que fer-ho sigui també consell dels spins, tendeixo, malgrat la desconfiança que em desperten tots sense excepció, a escoltar-lo amb més cura que de costum. El to és fonamental. És a dir, la manera com et sedueixen, com t'enganyen: és el que és la seducció. I, fins ara, el noi d'Eton havia fet servir el de la complaença, la prepotència i la de l'hereu d'una classe i un imperi amb segles d'història. Història d'opressió.

Però, empetitit per les enquestes, ha hagut d'arromangar-se i gairebé posar-se de genolls demanant als escocesos que no marxin. Amb tot, i malgrat que es juga un lloc a la galeria d'herois o malvats, va ser incapaç de fer campanya al carrer, entre la gent, entre les famílies que diu que no vol que es trenquin però que les seves polítiques, i les de la troica, Merkel, Rajoy, Thatcher i un llarguíssim club han anorreat.

I sobre les famílies i el que patirien en cas de fi de la unió, el premier va publicar ahir un article al Daily Mail, òrgan de la causa tory.

Les famílies, les que realment pateixen per la divisió de classes i no pas de fronteres (un pobre a Londres ho passa tan malament com a Edimburg, i un ric a l'inrevés; el mateix a Madrid i Barcelona, i l'únic que els diferencia és la llengua en què demanar que no el desnonin); les famílies, deia, les va recordar, en un abraonat míting als carrers de Glasgow el vell lleó laborista John Prescott. Passen els anys i no perd la força. Però sí la veu: se'n va quedar sense. Amb mal de fetge per ficar-se ni que fos momentàniament al llit amb elstories per rescatar la unió, Prescott va fer algun acudit inconvenient en barrejar les seleccions de futbol escocesa i anglesa, va obviar allò del Better Together i va carregar contra els tories i la carta del premier: “Cameron diu «no trenqueu la nostra família». Maleït sigui, però si ho han fet durant dècades! Els valors delstories són completament diferents dels del Partit Laborista.”

El de Prescott (millor separat que no junt) va ser l'incoherent preàmbul, en el temps, no pas en l'espai, del discurs d'Ed Miliband, fet amb el “cap, el cor i l'ànima” per defensar la unió com a única possibilitat de justícia social. ¿Crida tardana als valors clàssics del partit? Miliband va parlar de l'ànima, la del laborisme, “moviment fundat en la solidaritat”, i també de la seva família, refugiats europeus del terror nazi. Prou per apartar els laboristes del no?

El gran problema per al no és que hi ha massa desencantament a Escòcia del laborisme, potser l'únic partit que podria rescatar la unió si no hagués malbaratat part del capital durant l'era Blair, deixant que l'SNP ocupés, ni que fos nominalment, l'espai socialdemòcrata. Perquè l'SNP encara ha de demostrar que és el que diu que és. I sospitosament, com escriu Carol Craig a la Scottish Review, entre alguns dels grans propagandistes del sí hi ha perillosos taurons neoliberals, de malfiar.

El que compta d'ahir, però, és si Cameron, Miliband i Clegg (no l'oblido, però en el seu discurs va fer tantes promeses impossibles de complir, com ara que s'albira ja el nou Regne Unit federal en cas de no, que fa envermellir) han fet que el seu missatge hagi amarat la societat. Semblava sincer. “Escocesos, us estimem, no marxeu, però sou vosaltres que ho heu de decidir, eh!”, venien a dir. Però als missatgers de Westminster pocs els creuen ja, a Escòcia.

I tot i així, potser per la por o la sensatesa, o la família com diu Cameron, o tot plegat és tan fort que ahir, a darrera hora, una enquesta per al Daily Record situava el no sis punts al davant. Aigua freda per al sí? La companyia és Survation, i els 47 punts (exclosos els indecisos) és el màxim que fins ara ha donat a l'independentisme. A a l'alça? Sostre final?


FALTEN 7 DIES

Darrera actualització ( Dijous, 11 de setembre del 2014 02:00 )