El Punt Avui

VUITS I NOUS

V inicial

12/09/14 02:00 MANUEL CUYÀS
ANTHONY GARNER
Altres articles de l'autor
Notícies de ...

Vostès esperarien de mi una crònica, un comentari, sobre la V d'ahir, però com que em vaig muntar el dia per assistir-hi i com que no porto incorporat un ordinador sinó que el tinc ancorat a casa, ho sento molt però no en puc dir res. Demà. Sí que els informo que la vigília vaig ser a Figueres, convidat per l'Ajuntament, perquè pronunciés unes paraules en l'acte institucional de la Diada. Quan vaig arribar vaig detectar que a Figueres la gent pensava més en l'endemà que no pas en el dia en curs. Em van dir que tots els bitllets de l'AVE per traslladar gent a Barcelona estaven venuts feia dies i quan vaig saber els autobusos que serien mobilitzats, em vaig marejar.

L'acte es va celebrar en un casino domiciliat al carrer on van néixer Narcís Monturiol, Fages de Climent i Salvador Dalí. Si em vaig orientar bé, aquest carrer de les celebritats és paral·lel amb l'antiga carretera de França. L'alcaldessa, la Marta Felip, em va dir que alguns encara el coneixen com “el carrer de l'exili” perquè l'any 1939 molts derrotats catalans que fugien cap a la frontera van caminar per l'empedrat que per aquest motiu es manté.

En la conferència vaig intentar escatir com hem arribat fins aquí, fins a la V i a les ànsies de votar per la independència. Alguns situen l'origen de tot en la concentració al passeig de Gràcia del 10 de juliol del 2010, després de la sentència de l'Estatut. Jo ho faig un any abans: el 13 de setembre del 2009 –demà, cinc anys–, quan Arenys de Munt va celebrar la primera consulta, embrió de totes les altres i de la definitiva, prevista per al 9 de novembre. A més dels organitzadors, els únics que van entendre la transcendència de l'acte d'Arenys de Munt van ser els de la Falange, que van pujar al poble a protestar. La majoria es va pensar que era un acte folklòric, un globus desinflable. L'acció va ser impulsada per José Manuel Jiménez. Després ell mateix ha acceptat dir-se Josep Manuel Ximenes i fins i tot Eiximenis, però el que importa és que es digui Jiménez, que sigui de pares murcians i aragonesos i que de jove, quan estudiava, fos refractari al català i a la història del país. Puc parlar amb coneixement de causa perquè vaig ser professor seu i el vaig suspendre. En Jiménez va fer una evolució que, un cop completada, va donar lloc a la consulta fundacional i ahir, a la V, hi havia molts Jiménez. Molta gent es pensa que la consulta a Arenys de Munt es va fer el 13 de setembre perquè és una data acostada a l'11. “No –em va confiar un dia en Josep Manuel–, és perquè la meva filla complia anys i li volia ofrenar l'esperança d'un país lliure.”

Darrera actualització ( Divendres, 12 de setembre del 2014 02:00 )