El Punt Avui

Bus 9. Tram 13

Viatgem des de Girona amb un dels dos mil autocars que van dur els participants a Barcelona des d'arreu de Catalunya

L'anècdota de la jornada la protagonitza el desbordat propietari d'un restaurant del carrer Londres sorprès per l'allau de gent provinent dels busos aparcats a l'Eixample

12/09/14 00:00 GIRONA / BARCELONA - MIQUEL RIERA
Pilar dels Marrecs de Salt entre els trams 13 i 14, ahir a la Diagonal, curulls de gironins. Foto: M.R.
La corrua d'autocars s'estén al llarg dels principals carrers de l'Eixample

A Girona, a tocar el riu i sota el viaducte del tren és lloc d'aparcaments dels autocars que, durant tot l'any, porten els turistes fins a la ciutat. Quan se celebra Temps de Flors o en puntes turístiques com la Setmana Santa, se n'hi veuen aparcats cap a una vintena. Des d'allà, els turistes s'escampen pel Barri Vell i fins a la catedral i la muralla. Aquest radiant matí de setembre, però, l'aparcament no és ple d'autocars turístics. Es veu a primera vista, només d'arribar-hi, poca estona abans de la una del migdia. Qui viatja en aquests vehicles van vestits majoritàriament de groc o de vermell i tenen un mateix destí i un mateix objectiu: la ciutat de Barcelona i la multitudinària V que hi han convocat l'ANC i Òmnium.

Des de Girona surten un total de 25 autocars. L'assemblea gironina de l'ANC no en va trobar més i alguns dels vehicles van fer ahir doble viatge a Barcelona. Les dificultats per trobar autocar han fet anar de bòlit els organitzadors, que han acabat contactant amb empreses nord-catalanes i occitanes. Justament, l'autocar en què anem –assenyalat amb el número 9– és de l'empresa de Perpinyà Gep Tourisme. Viatgem, doncs, amb un autocar amb matrícula francesa cap a Barcelona. Les samarretes grogues i vermelles del passatge i una gran estelada que han col·locat al vidre del darrere delaten, però, que el vehicle va fent via cap a la Via 2014.

La pràctica majoria dels que hi van són membres de l'ANC, gent de classe mitjana i de mitjana edat, alguns dels quals viatgen amb nens i adolescents i que creuen fermament que el país va pel bon camí. Són, pràcticament tots, veterans de les grans mobilitzacions de l'ANC. Van ser a la manifestació del 2012 i a la Via Catalana de l'any passat, però no defalleixen. “Si cal hi tornarem els cops que faci falta, però francament ja comencem a tenir ganes d'anar plegant perquè això voldrà dir que serem independents”, ens diu Pep Bosch, dirigent de l'ANC a Girona.

Arribant a Barcelona és l'hora de cantar Els segadors. Ha estat una entusiasta viatgera qui ha engrescat tothom micròfon en mà. Una bona manera d'anar creant ambient, ara que ja som a la gran ciutat i comencem a veure que els carrers bullen d'estelades i de gent perfectament abillada per formar la monumental senyera de la V.

Baixem per Muntaner fins a Provença. La corrua d'autocars s'estén al llarg dels principals carrers de l'Eixample. Cap a dos mil n'han arribat d'arreu del país, plens de gent amb el mateix entusiasme per la llibertat del país que els gironins amb què hem viatjat. Es veu només de posar peu a terra a Barcelona. Bars, restaurants i forns són plens de groc i vermell, de ciutadans que agafen forces poca estona abans de dirigir-se cap al seu tram a la V.

Costa trobar un lloc on et puguin servir alguna cosa. Anem pel carrer Londres, entre Casanova i Villarroel, dos noms molts adients per la data. Entrem finalment a El Tajo, un local amb nom de riu castellà, on el personal ja en fa prou de saludar-te amb bona cara amb la feinada que se li ha girat. Accepten servir-nos el menú del dia –bon àpat, per cert–, i ens demanen disculpes per com va tot plegat. “Ningú s'ho esperava. Ningú ens havia avisat que vindria tanta gent”, ens diu el propietari en castellà davant la nostra incredulitat, i encara rebla el clau quan confessa que desconeix les dimensions de la manifestació, de la plaça Cerdà a la zona universitària passant per Glòries, quilomètrica senyera humana.

Tenim assignat el tram 13, renglera 2, amb samarreta vermella, però quan hi arribem tothom ja és gairebé a lloc. Les files grogues i vermelles estan formades i la gentada espera pacient sota el sol, que pica fort. En molts sectors no hi cap ni una agulla, però trobem un forat entre el nostre tram i el 14, justament allà on els Marrecs de Salt aixequen un castell i uns quants pilars mentre arriben les 17.14. Aquests trams de la Diagonal són plens de gironins. Més avall, un cop hem ben cridat “In-inde-independència!” i hem cantat de nou Els segadors i la gent ha començat a desmuntar la senyera gegant, trobarem un munt d'empordanesos, molts dels quals acaben de passar l'estona a l'escenari de l'ANC de la Tallada d'Empordà, on un discjòquei fa ballar la gent.

Tot passejant Diagonal avall i cap a la rambla Catalunya fem temps fins a l'hora de la tornada. Cares felices pel carrer i també a l'autocar, on el groc i el vermell s'imposen encara. Abans d'arribar a Girona comença a llampegar i a ploure fort. Una salutació dels déus als nous temps que ja s'albiren després d'una altra històrica jornada.

25
autocars
són els que van sortir ahir de Girona ciutat per anar a la gran manifestació de Barcelona. Alguns dels vehicles van fer doble viatge davant la impossibilitat de trobar més autocars i per assumir així la forta demanda que hi havia. En total, les diferents sectorials de l'ANC i delegacions d'Òmnium, així com altres entitats, van mobilitzar uns dos mil autocars.
Darrera actualització ( Divendres, 12 de setembre del 2014 00:00 )