El pertinaç suflé

Això no hi ha qui ho pari i menys encara si el 9-N se li diu a la gent de la V que no pot votar

La Vanguardia en català | 12/09/2014 - 00:00h


David González
Barcelona


Hi va haver un temps en què els mitjans de comunicació existents havien d'al·ludir de tant en tant a la "pertinaç sequera" com l'origen de tots els mals que continuaven assolant Espanya. Llavors, els escassos, molt escassos "elements separatistes" i altres gents catalanistes de mal viure estaven molt controlats. En conec algun que, fins i tot amb la democràcia, va continuar pagant amb escreix en la seva carrera professional l'adhesió juvenil a aquella gairebé invisible horda secessionista. Eren un grapat d'idealistes, més aviat "de casa bona" que feien anar el ciclostil clandestí o amagaven estelades a l'armari fins que els sorprenien en plena feina subversiva una matinada qualsevol de l'11 de setembre. Avui, mig Catalunya es penja l'estelada al balcó o a l'esquena i, principalment, la vida continua. I, tot i això, encara que els temps en blanc i negre ja van passar, en la confrontació inevitable amb la realitat alguns semblen encara presoners de marcs mentals principalment periclitats.

La sequera dels temps en blanc i negre va passar a ser el suflé sobiranista després de la primera gran manifestació principalment independentista de la Diada, la del 2012. Des d'ahir, després de la tercera demostració de força tranquil·la al carrer, ara en format V i en el tricentenari del 1714, el suflé s'ha tornat, com a mínim, pertinaç. Perquè, sens dubte, no hi ha manera que baixi per molt que alguns s'hi entestin sense estar-se de res o mirin cap a un altre costat.

Això no hi ha qui ho pari ni a cop de Constitucional ni d'inspecció fiscal ni de Comissió Europea i menys es pot frenar si el 9 de novembre se'ls diu, a aquests centenars de milers de persones que van tornar ahir a expressar-se pacíficament a Barcelona que no poden traduir la seva opinió en una urna, que no poden votar. Que el sistema no els ho permet. No ho entendran per molt que hi insisteixin Mariano Rajoy o Pedro Sánchez. Però encara menys ho entendran si és Artur Mas qui, per evitar el desacatament a l'eventual suspensió de la llei de consultes i del decret de convocatòria del 9-N per part del TC, com li exigeixen els citats i tots els poders de l'Estat espanyol en formació de vuit, es veu obligat a "complir la llei". Aquest serà el problema. El veritable problema. I en cap cas no ho serà per a Oriol Junqueras precisament perquè es tracta d'un problema polític, no jurídic.