El Punt Avui

LA CRÒNICA

Els valents aguanten el sol

12/09/14 02:00 SÒNIA PAU
La Diagonal ocupada per la senyera multitudinària Foto: AFP / ANC.
Les ombres eren molt buscades a la cruïlla entre la Diagonal i el passeig de Gràcia
Els voluntaris no ho van tenir fàcil per organitzar una dobla senyera que voltés el Llapis
Notícies de ...

Ni els més previsors se'n van salvar. Per escapar-se del sol de justícia de quarts de cinc de la tarda no s'hi valien gorres ni mocadors al cap. “Els que són a l'ombra dels arbres dels Jardinets de Gràcia, si us plau, a les files! Que ens falten grocs!”, va haver de repetir unes quantes vegades l'animador dels trams dinou i vint, a la zona de Diagonal-passeig de Gràcia. “Els que esteu enfilats al Llapis –el monument de l'encreuament– i teniu tan bona vista. Baixeu! Ja sé que ho veieu tot molt bé, però us necessitem fent fila. Necessitem col·laboració!”, insistia. Tant els uns com els altres es feien els despistats i semblava que allò ningú era capaç d'organitzar-ho...

Lídia Pujol va tancar les actuacions de l'escenari situat just al davant de l'edifici del Deutsch Bank. “Sí que es pot”, cantava tancant les activitats organitzades per les Marxes per la Dignitat, mentre els gegants de Roses ballaven i l'economista Arcadi Oliveres –sempre complaent– atenia els fans que s'hi volien fer fotos. Pancartes en contra de les ajudes als bancs, samarretes de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH), pancartes contra la LEC i contra la LOMQE, samarretes de SOS Educació. L'arquitecta i exregidora barcelonina Itziar González s'ho mirava somrient. I al seu costat, observant, potser inspirant-se per una nova cançó, el cantautor figuerenc Juanjo Bosch. Compte enrere. Algú que aixeca un cartell amb el lema “Pa, treball, sostre. dignitat” pren la iniciativa: “Que no sentiu que ens estan cridant?”. Els del seu voltant se la miren com preguntant-li: “Cap a on?”. “Seguiu-me! I se'ls va endur cap a la multitud mentre sonava el Jo vull ser rei, d'Els Pets. I cap al sol de justícia.

Els voluntaris del tram encarregats de fer les files duen una pancarta groga o vermella i han d'aconseguir construir la senyera. Quatre grocs, quatre vermells, quatre grocs, quatre vermells... “A la fila sis ens falten vermells!”, alerta l'animador interrompent el Jo vull ser rei. Una enorme pancarta que diu “Volem decidir-ho tot”, firmada pel Procés Constituent de l'Eixample Esquerre, entra en acció i es converteix en una altra oportunitat d'ombra. Una bandera palestina, encara molt més gran, també avança cap a la part central de la Diagonal.

Les pancartes van cap al centre i una dona surt d'entre la multitud. La Maria té 82 anys i molta mili en això de les manis, però fa estona que fa fila i ja necessita seure. “Jo he estat en totes –assegura–. Tot i que ara hi ha tota aquesta gent, jo també he vingut quan érem poquets”. Vesteix una camisa de flors i duu lligada al coll la senyera amb el lema “Revolta global”. Es recolza a les tanques que protegeixen les obres del lateral banda muntanya de la Diagonal i es venta. “M'he manifestat contra les retallades, amb els indignats i cada 11 de Setembre. Però l'edat no perdona”, es lamenta. I es venta i beu aigua que li ofereix gentilment un noi jove amb accent gironí.

Pels altaveus se sent: “Camins, que ara s'esvaeixen. Camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles. Camins que ara no hi són...” És Gerard Quintana dels temps que triomfava Sopa de Cabra. Acompanyen la Maria cap a l'ombra, a les escales del Deutsch Bank. “Porta-la a la ciutat dels somnis vells...”, canten els de Txarango.

Gent amunt i avall. Zones que aconsegueixen organitzar-se en files i zones que es desorganitzen. Samarretes noves d'Ara és l'hora, samarretes reciclades de la Via Catalana del 2013, samarretes del Keep Calm, samarretes del Barça... I samarretes que demostren que hi ha a qui ja se li acaba la paciència: “Ni Keep Calm ni punyetes. Independència.” Gent conscient de ser en un lloc històric en un moment històric per reivindicar un pas històric. Les ampolles d'aigua de les motxilles s'acaben i la guingueta dels Jardinets fa l'agost.

“Alerta! Mala notícia! –avisa l'animador–. Hem de desdoblar-nos en dues senyeres que donin la volta al Llapis, perquè ara fem dues banderes espanyoles! I això no ho volem, no?” I oli en un llum. Xiulada general i els de l'ombra –bé, la majoria– s'incorporen als carrils centrals de la Diagonal. “Falten grocs a la banda de muntanya”, fa córrer la gent. “Banda muntanya?”, es pregunta algú que, evidentment, no és de Barcelona. “No tinguis por, no tinguis por, si allò en què creus és de debò. No et perdis en mentides, que el temps farà ferides...” canten ara els Lax'n'Busto. “Ara sí que ho estem aconseguint”, els interromp l'animador. I fins i tot la Maria, amb els seus 82 anys i la senyera al coll, deixa l'ombra del Deutsch Bank i se'n va a buscar la seva fila, la que havia decidit que seria la seva a les quatre de la tarda. L'avi Siset sona abans que siguin els 17.14 i els valents que aguanten al sol cridin: “Independència!”

Darrera actualització ( Divendres, 12 de setembre del 2014 02:00 )