L'endemà

Faran seus els versos de Machado que diuen que Castella "desprecia cuanto ignora", i negaran la realitat?

La Vanguardia en català | 12/09/2014 - 00:00h

Per bé que manllevo el títol de l'exitosa pel·lícula d'Isona Passola, el fet és que per arribar a l'endemà sobirà que ella planteja, encara ens calen molts altres endemans. Avui, n'és un. Culminada la Diada històrica, l'endemà planteja reptes que no són gens fàcils per a cap part. 

A la banda de les Espanyes, poden fer el que fan sempre, negar, manipular, menystenir l'impressionant èxit de la Diada. Un èxit ciutadà que se situa al nivell de les protestes més importants del món, no endebades la xifra de persones que han sortit al carrer, en proporció a la població, és fora de mida. Quants manifestants haurien d'haver sortit a Madrid, en relació amb la població, per ser equiparable? Cinc milions, sis...? 

És impensable que Rajoy i la resta de líders polítics no estiguin preocupats perquè el repte català és el de més fondària que té Espanya. Però la qüestió és si llegiran la massiva voluntat catalana i intentaran gestionar el conflicte amb intel·ligència, o faran novament seus els versos de Machado que diuen que Castella "desprecia cuanto ignora", i negaran la realitat. 

Ja sé que la previsió és molt negra. Però també és cert que el repte és enorme, que el món ens mira i que el conflicte català ha esclatat amb tota la força. Difícilment podran xiular mentre trona. Per molt, doncs, que ens menyspreïn o ho tergiversin, i ho faran, sembla impensable que puguin ignorar-nos. No cal dir que sempre hi haurà Chacones i Monagos, que es llançaran sobre la presa per tal d'endur-se'n algun bocí, però són aus de poca volada que ni afecten ni modifiquen el conflicte.

A la banda catalana, l'endemà també planteja grans reptes. És cert que el calendari immediat ja té el relat escrit i que el pas del referèndum escocès a l'aprovació de la llei de Consultes marca el ritme de les properes setmanes. Però també és evident que a partir del moment en què surti la llei i el president Mas signi el decret de la consulta, cremarà Troia. I per bé que Rajoy asseguri que tot ho té molt clar i decidit, seria un gran irresponsable si ho tingués tot clar i decidit. Espanya ja no és la del segle XIX ni la del XX, i ha de resoldre per la via política el que ja no pot resoldre per la violència, ni la física, ni la legal. Amb tot, Troia cremarà, el soroll serà eixordador i el joc brut arribarà al zenit. I és aquí on la banda catalana té un repte que és la mare de tots els reptes: la unitat de la forces de la consulta. 

Una unitat que obliga, no només a mantenir-se ferma fins al 9-N, sinó a definir una estratègica conjunta si el "No passaran" de Rajoy es manté inflexible. Perquè el pitjor escenari no és que la consulta no es permeti sinó que no siguem capaços de respondre a aquest fet amb unitat. Si s'estableix el campi qui pugui, haurà triomfat Aznar, que va asseverar que seríem els catalans els que ens carregaríem el procés. 

Ull viu, doncs, que no tots els mals vénen de ponent.


Leer más: http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54415882283/index.html#ixzz3D57cq2FM 
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia