El Punt Avui

LA CRÒNICA

Una cerimònia i diverses veus

12/09/14 00:00 EMMA ANSOLA
Molts manifestants van mostrar cartolines en diferents trams del recorregut en què s'apostava per la desobediència per poder votar el 9-N Foto: ORIOL DURAN.
Grups de l'esquerra sobiranista fan sentir veus a favor de la desobediència
La defensa dels serveis públics, principalment la sanitat i l'educació, es fa present en el recorregut

El clam unitari a favor de la consulta el 9-N i la independència de Catalunya va ser majoritari al llarg dels onze quilòmetres de recorregut de la V. Crits de “volem votar” i “independència” ressonaven amb força al llarg d'una marxa en què un any més va destacar l'onada d'estelades que desfilaven per les dues branques de la V.

Però la celebració de la Diada també ha permès a col·lectius i moviments socials disposar d'un altaveu per fer sentir les seves reivindicacions. La cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia va ser l'indret escollit per grups de l'esquerra sobiranista per denunciar les polítiques a favor del capitalisme. La CUP, Procés Constituent i Guanyem es van instal·lar a la vorera de l'edifici del Deutsche Bank. Des d'allà, així com des d'altres indrets del recorregut es repartien cartolines reclamant la celebració d'un ”referèndum el 9-N, tant sí com no!”. Era precisament en aquest espai on es van poder sentir amb més força els crits a favor de la desobediència. “Tres-cents anys de domini són tres-cents anys de solidaritats i resistències”, deia el full que a partir de les cinc de la tarda ja lliuraven amb comptagotes als ciutadans.

“Fem via per decidir-ho tot”, va ser el lema triat per aquests tres col·lectius de l'esquerra que compartien l'extrem superior del passeig de Gràcia amb els membres de la Marxa per la Dignitat.

Des d'un petit escenari, instal·lat a la mateixa vorera que ocupa l'edifici bancari, els tres col·lectius van poder proclamar als quatre vents la seva defensa ferma dels drets socials. Tanmateix, a mesura que s'acostava l'hora de la V, els parlaments d'alguns dels seus membres com els catedràtics Arcadi Oliveres o Vicenç Navarro quedaven aixoplugats pels altaveus dels organitzadors de la V que demanaven als ciutadans que ocupessin els seus llocs. La massiva afluència de gent també va impedir que finalment la seu del Deutsche Bank quedés encerclada. A tres quarts de cinc de la tarda la marea humana ja havia sobreeixit l'espai que ocupaven els col·lectius i només s'identificaven, encara esteses a terra, les pancartes que cridaven a la desobediència.

Altres moviments com Cimera Social i la Plataforma Prou Retallades havien fet una crida al llarg de la setmana passada a concentrar-se en els trams 57 i 58, just davant de la seu de l'Institut Català de la Salut per defensar una sanitat pública i de qualitat. Aquest va ser el mateix indret
escollit per la marea groga, el
col·lectiu en defensa de l'ensenyament públic i de qualitat que s'identifiquen per lluir també samarreta groga per expressar la seva reivindicació. De fet, molts participants, en un o altre tram, van fer servir la indumentària.

El onze quilometres de V també oferien indrets simbòlics per a molts dels participants. Va ser aquest el cas del col·lectiu LGTB (gais i lesbianes) que va optar per situar-se en un punt concret del recorregut de la V per reivindicar els seus drets i llibertats. L'espai triat, o més ben dit, el número escollit pel col·lectiu va ser el tram 45, al xamfrà entre Gran Via i el carrer Llançà, per remarcar el 45è aniversari dels fets de Stonewall, un bar a Nova York on el 1965 es van produir conflictes violents entre homosexuals i la policia.

Les reivindicacions també s'expressaven a títol personal, tot i que enguany els missatges enviats a través de pancartes o banderes eren escassos. A Diagonal, a tocar de passeig de Gràcia, sobresortia entre els caps de la multitud un retall de cartró en què es podia llegir de forma provocadora “Jo tornaré a votar Pujol”. El portador, un jove de menys de trenta anys, va atreure els somriures dels vianants.

Aquesta mostra d'humor va ser de les poques que es van visualitzar al llarg del recorregut per la via Diagonal. Els participants van prioritzar la visualització del color de la samarreta, conscients potser del missatge d'unitat que estaven donant al món. Únicament es van permetre ombrejar el colorit fent onejar l'estelada. Alguns participants fins i tot abillaven la imatge amb para-sols gegants de color groc i franges vermelles o barrets acolorits amb les tonalitats que van marcar la Diada. I entre senyeres i estelades, tons verds, vermells i blancs, els de la ikurriña, que també era onejada en molts trams del recorregut.

Darrera actualització ( Divendres, 12 de setembre del 2014 00:00 )