La cursa dels pollastres

La Vanguardia en català | 13/09/2014 - 00:00h


David González
Barcelona


L'eco de la gegantina V de la Diada a Barcelona ha arribat gairebé fins als antípodes. És difícil sostreure's a l'impacte del que va esdevenir a parts iguals una nova apoteosi massiva de civilitat i fermesa reivindicativa al carrer. L'altra xifra: gairebé cap incident en una ciutat amb les dues artèries principals bloquejades per centenars de milers de persones en els 11 quilòmetres de recorregut. Felicitats, doncs, als que hi van ser i als que no.

Des de Buenos Aires ens preguntaven ahir què passa a Catalunya i, esclar, per què el Govern d'Espanya es nega a plantejar una alternativa que obri l'escenari. Compte: el pertinaç suflé no només no baixa sinó que s'inflarà més i més a mesura que s'acosti el 9-N. Potser per això, Madrid i Brussel·les van mesurar ahir molt i molt les valoracions post-Diada. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, es va reafirmar en el que ja se sabia, però, respectuosa amb l'exercici de democràcia participativa en les manifestacions -va parlar en plural, equiparant la de Barcelona i la seva antagònica, la de Tarragona-, va temperar el to (tot i que el fiscal de l'Estat va aixecar una altra vegada la maça). La portaveu comunitària, Pia Ahrenkilde, va evidenciar una vegada més que el "procés" català és una qüestió important en l'agenda europea.

El Govern espanyol ha de complir la Constitució i el català, també. Aquest fet no els eximeix de combinar el respecte a la llei amb l'obligació de donar resposta -per a això serveix la política- a les demandes dels ciutadans. Cameron pot perdre Escòcia dijous, però ha acceptat el referèndum -vinculant- perquè el principi democràtic és la font de la llei i l'Estat de dret, i no al revés. Just el contrari del que entén Rajoy i la seva legió d'advocats de l'Estat. A Londres i Edimburg van ser capaços d'aplicar una estratègia win-win -de joc en què tots guanyen- que al seu dia també va plantejar Mas. A Madrid, i això condiciona el Govern tant com l'empenta de la V cap a la consulta, semblen haver optat, en canvi, pel que els politòlegs i experts en resolució de conflictes anomenen la "cursa dels pollastres" (chicken run). És una competició sense fre, en què cada contendent només mira al contrari de reüll per comprovar si continua dret. L'única regla del joc és que al final hi ha l'abisme.