Ja no serveix

Trencar la voluntat catalana no està a l'abast de quatre proclames sorolloses i tres amenaces penals

La Vanguardia en català | 13/09/2014 - 00:00h


Pilar Rahola 


Malgrat que els mals hàbits costen de deixar, el cert és que l'Estat hauria de canviar d'estratègia. Després de tres Diades històriques, conquerint els carrers i les portades de tot el món, és evident que l'estratègia que utilitzen ja no els serveix. Sens dubte, poden continuar amb la tàctica de la mona cega i sorda (que no muda), però si així pretenen frenar la voluntat catalana, el fracàs és estrepitós. Això de Catalunya ha arribat per quedar-se, és molt seriós, molt profund, està molt ben cohesionat i té el suport de les tres potes que tot canvi històric requereix: consens ciutadà transversal, líders polítics decidits a assumir el repte i un Parlament democràtic que ho avala. I, a més, com va escriure Víctor Hugo, "cap exèrcit no pot aturar una idea a la qual ha arribat el seu moment". Cap exèrcit, que per sort no és el cas, ni cap entramat legal utilitzat i abusat per impedir la democràcia.

La idea catalana ha esclatat en el moment i forma adequats, i trencar aquesta voluntat fortament travada no està a l'abast de quatre proclames sorolloses i tres amenaces penals.

Per això, el que fan ja no els serveix. Per exemple, ja no els serveix negar l'evidència. Fa tres anys que s'utilitzen tàctiques de guerrilla periodística de l'estil de falsejar fotos (ahir mateix, foto antiga de Pujol a la capçalera de la manifestació, com si fos d'aquest any), donar xifres esperpèntiques de participació (la Llanos de Luna és un acudit dels Morancos) o vendre que la Catalunya que no es manifesta hi està en contra. El menysteniment ja no serveix, perquè la protesta catalana és sòlida i és tan massiva que no té parangó en la història recent d'Europa. Tampoc ja no els serveix mostrar fins a l'avorriment l'espantall de Pujol, perquè si alguna cosa ha deixat clara aquesta Diada és que mesos de passejar Pujol per tots els media del planeta tothora no ha desanimat ningú. Pot ser que l'escàndol Pujol tingui recorregut judicial, però a Catalunya ha deixat de tenir importància ciutadana. I més quan es coneixen detalls dels SMS enviats per Jorge Moragas, del PP, a la llenguallarga amant, planificant l'estratègia d'assetjament.

Si pensaven que amb l'escàndol de Pujol s'acabava l'envit català, en el dia d'avui ja saben que no els ha servit de res: efecte zero. O potser sota zero, perquè comença a tenir un efecte bumerang. I finalment, no serveix l'estratègia del frontó, utilitzant la llei com si fos paraula de Déu i ells la Santa Inquisició. Un conflicte territorial de tal envergadura, situat sota els focus del món, i fortament travat en la ciutadania, només es pot resoldre amb les urnes.

De manera que seria hora que l'Estat s'adonés del que hi ha i deixés d'embolicar la troca. Ni el menysteniment, ni la falsificació, ni l'assetjament obsessiu, ni la prohibició aturaran l'envit català. Com abans ho entenguin, millor per a tothom.