El Punt Avui

LA CRÒNICA

Tres visions d'un procés

13/09/14 00:00 GERMÀ CAPDEVILA
D'esquerra a dreta: Lex Rietman (Holanda), Nafees Hamid (EUA) i Ania Dobrucka (Polònia) Foto: ELISABETH MAGRE.
Nafees Hamid: “El nacionalisme català és inclusiu. Qualsevol pot ser català, si vol ser-ho. Em recorda el ‘melting pot' nord-americà.”
Ania Dobrucka: “Em resulta fàcil explicar el cas català a Polònia. Nosaltres sabem el que és viure sotmesos
a un altre estat”
Lex Rietman: “El moviment català que es va bolcar massivament als carrers no es pot aturar fàcilment.”

L'endemà de la Diada, una trobada informal al magnífic Bar Arnau de l'hotel España va reunir un periodista holandès, un investigador nord-americà, una estudiant polonesa de ciències polítiques, i tres periodistes catalans (entre els quals un servidor), per analitzar en calent les conseqüències sobre el procés català de la manifestació més multitudinària de la història recent d'Europa.

La tria no va ser aleatòria. Amb el seu bon criteri habitual, el periodista d'aquest diari Ricard Palou va convocar Lex Rietman, un periodista holandès que viu a Catalunya des de fa una colla d'anys i coneix a fons la situació política del país; Nafees Hamid, investigador d'un think tank dels EUA que fa poc que és a Barcelona, i Ania Dobrucka, una pianista polonesa que estudia ciències polítiques i col·labora amb l'oficina de premsa internacional de l'ANC. Tres visions molt diverses, de la vella Europa, de la potència que domina la política internacional i de la nova Europa. Tot plegat, arrodonit amb la visió local del mateix Palou i del vicedirector del diari, Carles Ribera.

Tots sis vam seguir de prop la gran V de la Diada, i tots sis ens vam manifestar impressionats per la magnitud de la manifestació. Rietman, corresponsal experimentat que treballa per a un bon grapat de mitjans escrits i audiovisuals d'Holanda i Bèlgica, ens va explicar com de difícil és de vegades explicar que, en el cas català, el nacionalisme no respon als tòpics amb què s'associa habitualment a Europa: populisme, extrema dreta i xenofòbia. En la mateixa línia, el nord-americà Nafees Hamid (que treballa per a unthink tank nord-americà que estudia zones en conflicte arreu del món) destacava que el cas català no respon als models habituals: “Els moviments separatistes o nacionalistes acostumen a basar-se en un sentiment de superioritat o d'excepcionalitat de grup, que no és present a Catalunya. Em recorda el melting pot nord-americà. Qualsevol pot ser català si es vol sumar al projecte.” La polonesa Ania Dobrucka, que tot i ser música estudia ciències polítiques, manté un blog en polonès sobre el procés català. “A mi em resulta fàcil explicar què està passant aquí. A Polònia sabem molt bé què és estar sotmesos a un altre estat i no poder governar-nos per nosaltres mateixos.”

Rietman destacava alguns aspectes que al seu parer demostren que el procés català està allunyat dels moviments populistes d'altres racons d'Europa: “Segons les enquestes, la gent amb un nivell educatiu més elevat és més independentista. En el cas dels populismes i l'extrema dreta, acostuma a ser a l'inrevés.” Va aportar una altra dada que considera significativa: el 50% dels docents universitaris estrangers de l'Estat són en universitats catalanes. Segons l'holandès, això és una prova del caràcter obert i inclusiu de la societat catalana.

Hamid va manifestar el seu interès per esbrinar fins a quin punt la crisi econòmica no ha estat el catalitzador del moviment independentista, i va qüestionar fins a quin punt no ha servit per distreure la població dels problemes reals i concrets que l'actual situació econòmica ha generat. “Si jo fos polític, estaria contentíssim amb aquest moviment, perquè et permet oblidar-te dels problemes del dia a dia i oferir als teus seguidors una visió, una utopia, un ideal.”

Cap dels tres no té clar què pot passar en els pròxims mesos a Catalunya. Rietman, coneixedor profund de la realitat política catalana i espanyola, va detallar amb claredat als altres dos convidats quins haurien de ser els passos següents: llei de consultes, convocatòria, bloqueig de l'Estat i... Fins aquí hi arribem tots, però ningú no s'atreveix a fer prediccions més enllà. El que és segur, a parer de Rietman, és que el moviment català que es va bolcar massivament als carrers de Barcelona, un cop més, per reclamar el dret a votar i a votar la independència, no es pot aturar fàcilment.

Hamid hi coincideix, però adverteix de dos dificultats importants. Internament, el grau de desconfiança creixent entre Catalunya i Espanya faran difícil qualsevol negociació prèvia o posterior (que serà imprescindible), a diferència del cas escocès. Externament, l'investigador nord-americà ens convida a entendre que no podem esperar col·laboració o simpatia de la comunitat internacional envers la nostra causa. “La unitat és un valor, i la divisió és una cosa negativa, en termes generals. Això us provoca un problema de relacions públiques que no podeu menystenir.”

Els vaig preguntar si creien que els catalans estàvem fent alguna cosa malament, i em va sorprendre la resposta d'Ania Dobrucka: “És que ni tan sols heu tingut l'oportunitat d'equivocar-vos! Que us deixin votar i prendre les vostres pròpies decisions; aleshores podreu equivocar-vos, o no.”

Darrera actualització ( Dissabte, 13 de setembre del 2014 00:00 )