Rumb al Constitucional

Si no necessita els vots de CiU al Congrés, el PP dirimeix els problemes amb Catalunya al TC

La Vanguardia en català | 14/09/2014 - 00:00h


Isabel Garcia Pagan


El Govern espanyol "no pot canviar de posició". El fiscal general de l'Estat converteix el Codi Penal en arma llancívola contra el president de la Generalitat. L'Associació de Jutges Francisco de Vitoria -la segona en nombre d'afiliats de la magistratura espanyola- ja fa comptes sobre els cartrons de tabac que podria necessitar Artur Mas a la presó. Fins a quinze anys a la garjola per delictes de prevaricació, desobediència, fins i tot sedició, són una nítida invitació a deixar de fumar. L'exhibició ciutadana de la Diada a favor d'una consulta va rebre per tercer any consecutiu l'atenció internacional que mereixen les mobilitzacions pacífiques sense precedents, però la resposta de les institucions de l'Estat posa rumb als tribunals, renunciant als principis intrínsecs de la política.

Davant la demanda d'una consulta, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría recita amb diligència innata d'advocada de l'Estat l'article 161.2 de la Constitució: "El Govern podrà impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les comunitats autònomes. La impugnació provocarà la suspensió de la disposició o de la resolució recorreguda". El to d'opositor als cossos de l'Estat és inalterable per afegir que "la suspensió és automàtica i retroactiva una vegada el recurs és admès mitjançant interlocutòria".

Es tracta d'un particular esperit de les lleis. La divisió de poders es converteix en un simple traspàs dels problemes d'un poder a l'altre. Sense que aparegui per enlloc el poder de la gent. De fet, si no hi ha necessitat de comptar amb els vots de CiU al Congrés, el Partit Popular remet tots els conflictes sobre l'encaix de Catalunya al Tribunal Constitucional. El 2006 va ser el recurs contra l'Estatut després que fos ratificat pel poble català, i ara la llei de Consultes per evitar que les urnes surtin al carrer. I el problema no desapareix. No sense política. Els populars van diagnosticar un mal de queixal després de la sentència del Constitucional el 2010 i quatre anys després tenen sobre la taula un malestar general no identificat que no respon a antiinflamatoris econòmics i que és immune a corrupteles que en el moment més oportú envolten els pares de la pàtria.

"La Constitució no aborda ni pot abordar expressament tots els problemes que es poden suscitar en l'ordre constitucional, en particular els derivats de la voluntat d'una part de l'Estat d'alterar el seu estatus jurídic. Els problemes d'aquesta índole no poden ser resolts pel Tribunal Constitucional (...). Els poders públics i molt especialment els poders territorials que conformen el nostre Estat autonòmic són els qui estan cridats a resoldre mitjançant el diàleg i la cooperació els problemes que es desenvolupen en aquest àmbit". Que ningú no es confongui. No és una crida a transitar per una tercera via impossible. És una sentència del Tribunal Constitucional.