El Punt Avui

Mas té la paraula

14/09/14 02:00 LLUÍS FOIX
MONTESOL Foto: montesol.
Per una banda no vol claudicar a les amenaces constants de l'Estat
i per l'altra depèn de
les exigències dels seus aliats al Parlament

L'èxit de la tercera gran manifestació de la Diada és inqüestionable. L'èxit rau a tenir una idea clara sobre l'objectiu i assolir-lo. Darrere hi ha moltes hores de feina, pensar en els petits detalls, aconseguir que no es trenqués res, que no es cridés contra ningú, que es mantingués un ordre escrupolós, tothom al seu lloc, a l'hora, com si els centenars de milers de catalans protagonitzessin una multitudinària simfonia coral. L'ambient era familiar, reivindicatiu i festiu. Penso que els organitzadors feren una tasca formidable però que els catalans que hi participaren eren conscients de la importància del moment i sabien que la gestualitat de l'acte era del tot imprescindible.

No hi acostuma A haver una causa única quan tanta gent es concentra un dijous de festa a la tarda a les dues artèries urbanes més emblemàtiques de la capital de Catalunya. Les causes per les quals tants catalans es concentraren són molt variades. Però el crit que s'escoltava esporàdicament des de molts indrets de la manifestació eren els d'independència. Finalment, els catalans de la V van entendre que no eren als carrers de Barcelona per reclamar al dret a decidir sinó per exigir la independència.

Per primera vegada, vaig veure com la cúpula de CiU, amb el silenci del conseller Espadaler, demanava obertament i clara la independència en l'ofrena foral al monument a Rafael Casanova. La Diada 2014 no anava contra ningú. Més aviat estava adreçada als catalans i molt en particular, al govern de Catalunya.

Després dels parlaments certificant l'èxit aclaparador de la concentració, Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal es personaren al palau de la Generalitat. La presidenta de l'ANC, la d'Òmnium Cultural i el de l'Associació de Municipis per la Independència exigiren al president Artur Mas que havia de posar les urnes al carrer el 9 de novembre, responent a la crida unànime de centenars de milers de catalans que s'havien manifestat a la gran V. La feina de la Diada estava feta i molt ben feta. Calia que es traduís en un compromís polític concret per part del govern de Catalunya.

El president Artur Mas, acompanyat
de la vicepresidenta, Joana Ortega, sortia després de la reunió per donar la seva versió de la jornada històrica. El més rellevant del seu parlament fou la petició d'unitat a les forces partidàries de la consulta. El president sap que la dificultat màxima perquè es puguin treure les urnes el 9-N es troba amb la intransigència de Mariano Rajoy a oferir una negociació oberta sobre tots els temes referents a l'endèmic contenciós entre Catalunya i Espanya. Però Artur Mas tem més encara les reserves de fer pinya de les forces independentistes. CiU governa en minoria i depèn del suport d'Esquerra Republicana per portar a bon terme la consulta però també per a la governació ordinària. D'aquí arrenca la fragilitat d'un govern que no té més alternativa que caminar amb les crosses d'Oriol Junqueras.

El dirigent d'Esquerra va dir dos dies abans de la Diada que si el Tribunal Constitucional es pronunciava en contra de la llei de consultes, ell era partidari igualment de treure les urnes al carrer, impulsant obertament la desobediència civil. La legalitat catalana, ve a dir la doctrina independentista d'Esquerra i de l'ANC, no ha de dependre de la legalitat constitucional espanyola.

El president de la Generalitat pot
seguir les peticions dels seus socis, avalats per la gran concentració de la Diada, o fer ús de les seves prerrogatives i convocar eleccions autonòmiques per al mateix dia 9. Compliria així la promesa que el 9-N es votarà. Si opta per la tesi de la desobediència civil i treu les urnes al carrer s'exposa a la ignorància institucional dels governs occidentals i a una reacció del govern espanyol que no sabem com serà però que si hem de fer cas de l'impàvid Rajoy no serà gens amable. Tot fa pensar que Mas no és partidari d'una trencadissa i que es resistirà a la confrontació oberta amb l'Estat. El que pugui passar a Escòcia dijous tindrà una influència forta en la causa catalana tant si Alex Salmond surt guanyador com si els unionistes s'imposen en el referèndum encara que sigui per la mínima. Però mentre la Diada entusiasmava més d'un milió de catalans, el primer ministre escocès deia que el procés del seu país i el de Catalunya eren diferents perquè Escòcia havia arribat a un acord amb Londres per fer la consulta. Són dies difícils per al president de la Generalitat. D'una banda no vol claudicar a les amenaces constants de l'Estat i de l'altra depèn de les exigències dels seus aliats al Parlament. No seria estrany que en les properes setmanes fossin convocats novament a les urnes.

Darrera actualització ( Diumenge, 14 de setembre del 2014 02:00 )