El Punt Avui

OPINIÓ

Nacionalisme plebiscitari

14/09/14 00:00 AVANCEM GIRONA - GLÒRIA PLANA YANES
La impressionant manifestació d'aquesta Diada, a Barcelona. Foto: ALBERT SALAMÉ.
Les percepcions s'han desplaçat
i molts aposten per
la independència

La realitat, com la veritat, a vegades pot ser trista.
A més, a casa nostra, la realitat social es manifesta com a tossuda i políticament com una companya de viatge que acaba situant cada actor al seu lloc. Les darreres conteses electorals han acabat verificant diversos factors que alguns ja intuíem.

Per una banda, la majoria dels votants del país han estimat que el més convenient era fer costat als partits que donen suport de forma clara i sense subterfugis retòrics a la possibilitat que el poble català pugui decidir col·lectivament sobre el seu futur com a nació. I, evidentment, al seu model social. En definitiva, més democràcia com quelcom indissociable a la meva, a la nostra, ideologia progressista i d'arrel utòpica. Més democràcia també per veure modificat un statu quo que es manté des de fa molts anys sovint d'una manera molt hostil a les demandes i necessitats de les classes més desfavorides.

No ens calien les votacions per evidenciar aquesta dualitat d'inquietuds, socials i nacionals, però potser han
servit per dibuixar més nítidament el reflex del pensament col·lectiu i mostrar-nos el camí a seguir als qui pensem en clau social progressista,

S'han superat els prejudicis, de base fal·laç, que afirmaven que el pensament progressista no podia ser compatible amb la preocupació nacional, un argument que curiosament només és d'aplicació quan es tracta de la realitat catalana. Quan s'ha tractat de l'Estat espanyol, especialment per part del PSOE, s'ha oblidat aquesta aparent dicotomia i s'han pres decisions marcadament nacionalistes (espanyolistes) en connivència amb el PP, i en aquest cas no s'han sentit les veus que defensaven la incompatibilitat de plantejaments nacionalistes amb polítiques socials. O no seran també plebiscitàries, tant per al PSOE com per al PP, les properes eleccions generals? En aquest cas contra Catalunya.

La realitat ha posat aquest argumentari al seu lloc. Qui defensa que només som capaços de posar l'accent sobre un d'aquests dos eixos no només s'equivoca, sinó que mostra una ceguesa política de conseqüències nefastes. Perquè ara, fruit d'una conjuntura de crisi i dels desacords amb un estat sovint sord a les nostres demandes, les percepcions s'han desplaçat i són molts i moltes els que aposten per la independència com un element de ruptura amb un ancien régime molt poc sensible als canvis que reclama una àmplia majoria social.

Per això defenso que ara, més que mai, hem de treballar pel progrés social, la igualtat d'oportunitats, però també, i amb la mateixa importància, perquè Catalunya pugui tenir l'estructura nacional que el seu poble cregui convenient des de la lliure determinació. I des dels municipis podem col·laborar a fer-ho possible.

Darrera actualització ( Diumenge, 14 de setembre del 2014 00:00 )