Hi ha un gallec a la Moncloa

Si de cas, un gallec objectaria que "per què demanen votar si el que volen és la independència?"

La Vanguardia en català | 14/09/2014 - 00:00h


Joaquín Luna


Un poble que s'atipa de menjar pop i en lloc d'abolir el capital i negar Déu inventa l'empanada de pop és un poble pacient.

Menjar molt pop, encara que sigui a feira o en caldeirada, no té gràcia i si un sobreviu al repte ja pot governar Espanya, fundar Zara, deixar escrits articles que guanyen amb el temps -Julio Camba- i presumir de l'única pilota d'or del futbol espanyol, que és el que faria el gran Luis Suárez si en lloc de gallec elegant fos extremeny i monaguista.

Avui, els catalans no estan conformes amb res i els gallecs continuen conformes amb tot.

Que els catalans volen votar? Jo crec que si fos pels gallecs no hi hauria problema i aquí s'exerciria el sufragi. Si de cas, el gallec objectaria que "per què demanen votar si el que volen és la independència?" i continuaria menjant pop a la seva taverna.

Amb els gallecs, insisteixo, no hi hauria baralles perquè són de naturalesa pacient i gens crispada. Els toros els agraden poc però ni es prenen la molèstia de prohibir-los i després explicar-ho. S'emprenyen difícilment i si s'emprenyessin tampoc no donarien classes sobre democràcia, legitimitat o el dret natural del toro perquè donar per donar lliçons els gallecs no en donen i se les guarden, és el que fa segles de penúries. La dieta mediterrània, en canvi, produeix gent ufana que avui explica la democràcia a Espanya, demà a la República Francesa i l'altre als Estats Units d'Amèrica si és que algun feixista de l'State Department li agafa per suggerir un minut de temps mort.

-Rajoy és gallec i no deixa votar! (I Luis Ocaña era "l'espanyol de Mont de Marsan").

El senyor Rajoy és gallec de Pontevedra però va néixer a Santiago de Compostel·la i caldria saber a quin barri o rua perquè jo visc en un carrer de Barcelona que a un costat és Gràcia i a l'altre el Guinardó i això marca. Certament, don Mariano és gallec: només cal veure com li desfilen els cadàvers dels amics del Partit Popular, aquells que tant cridaven i potser el menystenien.

Els que demanem que ens entenguin sí i sí hauríem de recordar que Rajoy no és anglès: fa segles que l'anglès vota i menja fish and xips. Tampoc nosaltres no som escocesos ni vam avisar lleialment del 9 de novembre. Un entén el just de galleguisme però diria que Rajoy dialogarà, dialogarà sense ultimàtums. Els ultimàtums els fan esgarrifar perquè són gent tranquil·la i només cal veure com esperen l'arribada de la llamprea per menjar-se-la en comptes de matar-la per lletja com faríem vostè i jo.

Que Mariano Rajoy sigui gallec és esperançador. Malgrat que ningú no els conegui bé -i encara menys els entengui- els gallecs saben de les contradiccions de la vida. Si el gallec que més ha manat a Espanya era africanista i va perjudicar menys Catalunya que la seva terra!