El Punt Avui

MARYSE OLIVÉ  DELEGADA SORTINT DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A FRANÇA I SUÏSSA
Carta de comiat
Maryse Olivé va enviar fa uns dies una carta de comiat. “Els dies no són iguals ni les hores coincideixen, i després de moltes hores i molts dies, ha arribat el moment de jubilar-me”, explica en la missiva. També assegurava que plega amb “la satisfacció de veure una casa ordenada i un equip cohesionat” a la delegació del govern.

“A França, el procés català fa respecte”

“Quan Manuel Valls va ser nomenat primer ministre, em vaig mentalitzar que no hi tindríem cap aliat”

“Estem en un moment en què qualsevol pretext val per provocar una situació negativa per al procés sobiranista”

“Volia una retirada sense polèmica, un traspàs natural, i amb Martí Anglada ha estat així; hem tingut una bona entesa”

15/09/14 02:00 PARÍS - ALBERT LLADÓ ROMERO
Maryse Olivé al seu despatx a la delegació del govern a París Foto: A.LL.

Maryse Olivé s'acomiada com a delegada del govern a França i Suïssa després de tres anys i mig en el càrrec. Des de París ha viscut les reaccions al gran esclat del sobiranisme català més enllà dels Pirineus, el nomenament de Manuel Valls com a primer ministre, i més d'una polèmica diplomàtica.

Com es veu a França el procés català?
Al principi s'ignorava, en l'àmbit de la societat civil i en l'institucional. Com si fos una grip passatgera. En canvi, els últims mesos veuen que va seriosament, que és un procés polític i social consolidat. Això ha suscitat una curiositat per veure com s'ha dut a terme i com acabarà. Hi ha hagut un canvi d'actitud.
S'entén, o més aviat preocupa?
Es comença a entendre, però costa. És una situació que els
fa respecte. França, tan centralista, ha viscut durant la història situacions internes semblants, que consideren avui obsoletes. Penso que temen un efecte dominó, que el procés català revifi velles demandes. En aquest sentit, no els interessa parlar-ne. Ni de llengües minoritàries, ni de cultura pròpia. Només cal veure què vol fer el govern francès, retallar regions, centralitzar més. Van al revés de nosaltres.
Quan Manuel Valls va ser nomenat primer ministre, des de Catalunya tothom va assenyalar els seus orígens. Però, interrogat fa uns mesos sobre què votaria en un referèndum català, va respondre que “cal vigilar que els populismes no fragmentin Europa”.
Valls és un home de diàleg fàcil, però contundent. Té un català perfecte, i sembla que li fa il·lusió parlar-lo quan en té l'ocasió. Però, com dèiem, la qüestió catalana costa d'entendre, i no hi vol entrar. No li interessa, en la seva estratègia i ambició política. També és una manera de demostrar que és i se sent francès, que creu en la liberté, égalité, fraternité més que ningú. Com a delegada del govern, quan va ser nomenat, tothom em felicitava. Però jo em vaig mentalitzar des del primer moment que no tindria cap aliat en Valls.
La va sorprendre l'episodi entre Albert Sánchez Piñol i l'Institut Cervantes a Holanda?
Sí. Precisament, a París pel darrer Sant Jordi, vam organitzar la lectura d'alguns fragments de Victus, crèiem que era una obra enriquidora. I aquí no va passar res. Al contrari, va suscitar un debat positiu. Estem en un moment en què les sensibilitats estan a flor de pell, en què la gent està més susceptible, i qualsevol pretext val per provocar una situació desagradable i negativa per al procés. Em consta que des de la secretaria d'Exteriors intenten ser prudents amb la diplomàcia espanyola, perquè troben dificultats.
Quina relació han tingut amb l'ambaixada espanyola a França?
No hi hem tingut mai cap problema, la relació ha estat cordial. Sabem que tenim punts de vista divergents, però ens hem respectat sempre. Tant amb l'anterior ambaixador, Carlos Bastarreche, com amb l'actual, Ramón de Miguel.
De Miguel va estar al centre de la polèmica quan el govern espanyol va vetar, a través d'una carta seva, la presència de Catalunyaen la cimera de la francofonia.
Des de la delegació vam seguir les pautes per ser-hi membre convidat, i vam aconseguir el suport de la majoria dels països de l'organització. Però quan vam dir-ho al govern espanyol, va venir l'entrebanc. Van creure que no era el moment, que Catalunya no n'havia de ser membre si Espanya no n'era. Estic convençuda que el no només va ser fruit del moment polític. Haurem d'esperar, però penso que Catalunya, per situació geogràfica, lingüística i cultural, ha de ser futur membre de la francofonia.
El seu substitut com a delegat serà el periodista Martí Anglada.
Era una persona que coneixia mediàticament, un gran comunicador, que em mereixia tots els respectes. Quan vaig decidir jubilar-me, volia un traspàs natural, sense suscitar polèmica,
i ha estat així. Al Martí Anglada li he explicat el projecte de la delegació, i m'ha demostrat ser una persona indicada, amb predisposició a donar continuïtat a la feina feta. Hem tingut una bona entesa.
Com veu el paper de les delegacions a partir del 9-N?
Si realment es fa la consulta, i el resultat és positiu, en l'àmbit institucional s'hauran de refer moltes coses. Potser ja no serà més delegació, serà ambaixada, però no serà a curt termini. S'anirà fent pas per pas, de forma prudent. A París, si més no, estem en un edifici que té més pinta d'ambaixada que de delegació, així que ja tenim la forma. Ara el contingut és el que falta resoldre.
Darrera actualització ( Dilluns, 15 de setembre del 2014 02:00 )