El Punt Avui

“Oportunitat única”

Els militants del sí s'escampen més pel territori i de manera més dinàmica que els del no

Dos de molt dispars i un d'ajustat fan mantenir l'emoció fins al final

L'opció de les classes populars serà determinant

15/09/14 02:00 EDIMBURG - QUIM ARANDA
Salmond i Alistair Darling van coincidir ahir en un plató de la BBC

“Una oportunitat única a la vida, o potser en una generació.” Això afirmava ahir Alex Salmond en una entrevista a la BBC, a primera hora del matí, i amb altres paraules, “no té sentit que deixem escapar aquesta oportunitat”, em deia Kirsten McCrossan, una estudiant d'art dramàtic resident a Edimburg, de 25 anys. Què suposa per a ella el referèndum? És nacionalista? No es defineix com a tal. Només independentista.

I com ella, la colla d'entusiastes del sí amb què s'ha citat diumenge al matí, a les 10.30, davant d'una molt popular icona de la ciutat, dues girafes de metall de l'escultora Helen Denerley, a quatre passes de la Playhouse, antic cine reconvertit en teatre.

Kirsten es troba amb la seva amiga Amy Watt, també estudiant de teatre, i amb Sally Rutherford, de 57 anys, treballadora d'una gran cadena de supermercats que no creu gens en les amenaces llançades pels caps de la distribució alimentaria sobre un impacte a l'alça en els preus després d'un vot sí. Totes tres, juntes les primeres i sola Sally, han acudit a la crida feta a través del web Yes Scotland per Neil Palmer, de 59 anys, jubilat que en fa dos que fa campanya pel sí.

Neil no milita al Partit Nacional Escocès (SNP) però és activista polític des de ben jove. “Crec que hi ha un consens a Escòcia que fa que el país tingui un tarannà socialdemòcrata, i no és perquè ho sigui molt més que Anglaterra, sinó perquè Anglaterra ha virat a la dreta els darrers trenta anys.”

Neil dóna les darreres instruccions a les dones, molt breus, i comença l'acció de diumenge en aquesta part del centre d'Edimburg. Amb tota mena de fulls, xapes, adhesius, globus, bolígrafs, etcètera, es llancen a la caça dels passavolants. Uns els fan cas, altres no; altres, per la pinta turistes, se les miren amb cara de sorpresa.

El referèndum atrau amb passió els escocesos, que comenten tothora i a tot arreu què hi ha en joc, com he pogut comprovar en les 48 hores que fa que sóc a Edimburg, però no pas als estrangers, que fan via amunt i avall dels indrets més representatius de la ciutat capturant imatges amb els mòbils.

El camp del no costa una mica més de trobar als carrers, en plena acció. La tàctica que utilitza Better Together sembla lleugerament diferent que la del Yes. Mentre que el sí apareix i desapareix amb rapidesa de punts diferents i prou allunyats uns dels altres, i després munta, com ahir a primera hora de la tarda, una gran concentració, en aquest cas al parc del The Meadows, el no té un caire una mica més oficialista. Potser, fins i tot, menys dinàmic. Ahir, de fet, a la capital d'Escòcia hi havia l'exministre de Defensa laborista John Reid. Però va intervenir en una carpa, amb molt poc públic i no gaire entusiasme. La marxa orangista de dissabte podria haver estat una excepció que confirmaria la regla. Simptomàtic del resultat? Impossible de predir.

Un taxista que abordo per atzar em diu que no coneix ningú, literalment ningú, que voti sí: “En els darrers mesos, cap dels meus clients s'ha pronunciat en aquest sentit.”

És el sí o el no una qüestió de classe? L'SNP ha intentat presentar així les raons per les quals defensar la independència.

Però outsiders de la campanya, com ho són els membres del Socialist Equality Party, que trobo a migdia en una parada a Princes Street, davant de l'Arxiu Nacional d'Escòcia, també ho creuen. A diferència de l'SNP, o els membres de la Radical Independence Campaing (RIC), “l'ala esquerra dels nacionalistes”, em diu Richard Taylor, de 58 anys, treballador social i al capdavant de l'acció, demanen el no.

Difícil d'entendre, tot plegat, perquè també votaran no tots els clients de Mark Rhycer, el conductor amb què em trasllado per intentar ser a tot arreu al mateix temps, molt més benestants que aquells als quals es dirigeix i diu defensar Taylor.

Els presumiblement partidaris ocults de la independència, perquè no tenen res a perdre-hi, i que fins ara no participaven en política, és classe treballadora que no puja als taxis i per això Rhycer no n'ha detectat cap? Podria ser.

Una altra explicació que reforçaria la diversitat de les enquestes també està relacionada amb una qüestió de classe. Me l'ha comentada Neil Palmer a primera hora del matí: “Una bona part dels sondejos són telefònics, i es fan sobre línies fixes. Qui en té? La gent benestant. Ni els joves en tenen, ni tampoc els més humils. De fet, dels estudis estratificats de població que es fan, només els majors de 60 anys són partidaris del no per àmplia majoria.” Potser basat en aquesta teoria, el seu pronòstic és optimista. Molt: “65-35” a favor de la independència. Un resultat molt lluny del que ahir predeien les tres enquestes difoses.

The Observer situava el no al davant, 53 a 47; el Sunday Telegraph suggeria una victòria del sí, 54 a 46 i The Times, del grup Murdoch, 49-51 pel no.

En qualsevol cas, els dos grans líders han de posar bona cara i mostrar-se confiats en la victòria, diguin el que diguin les enquestes. I si Salmond va parlar d'oportunitat, Alistair Darling, el cap de Better Together, va recordar ahir cinc raons diferents per les quals és millor votar no. A saber: els llocs de feina, les pensions, els preus, la moneda i la protecció de l'NHS, el servei nacional de salut.

Lluny de la campanya i les mobilitzacions que duen a terme les bases, un moment especialment significatiu de la jornada d'ahir va tenir lloc entre tres quarts de deu i les deu del matí, quan Alistair Darling i Alex Salmond, primer entrevistats cadascú per separat, es van tornar a trobar uns minuts junts davant de les càmeres de la BBC, en el programa matinal del periodista Andrew Marr.

Darling va estar evasiu a l'hora de concretar quins més poders obtindria Escòcia després d'un vot no i Alex Salmond, al seu torn, va sonar més emfàtic, fins i tot convincent. Amb tot, per sobre de l'actuació d'un i altre, no deixa de ser simptomàtic que a quatre dies del 18-S acceptin enfrontar les mateixes preguntes al mateix plató i al mateix temps.

La cursa, doncs, pot estar realment molt més ajustada del que dues de les tres enquestes esmentades abans suggerien.

La presència de la vicepresidenta escocesa, Nicola Sturgeon, i del ministre de l'Interior a l'ombra, el laborista Douglas Alexander, davant les càmeres de Sky News, reforçaria aquesta hipòtesi.

D'altra banda, el sí va disposar ahir del suport de figures molt populars a Escòcia. En concret, el primer ministre Salmond es va envoltar de la cantant Amy McDonald, qui va demanar als escocesos que votin sí “perquè el sí és un moviment de base molt àmplia”.

Quant a avui, el desembarcament a Escòcia, un cop més, del primer ministre britànic, David Cameron, garanteix una altra jornada electritzant.

Espero que la gent pensarà molt acuradament
en el futur
Elisabet II
REINA D'ANGLATERRA
En els darrers mesos, cap dels meus clients s'ha pronunciat a favor del sí
Mark Rhycer
TAXISTA

La reina fa una breu homilia en sortir de missa

“Espero que la gent pensarà molt acuradament sobre el futur”. Segons informacions d'Sky News i de diferents mitjans digitals, The Times The Independent , entre d'altres, la frase la va pronunciar la reina ahir, tot just sortir de missa, en una capella d'Escòcia, on es troba descansant. Algunes interpretacions van apuntar immediatament que la monarca hauria trencat volgudament la seva neutralitat sobre el referèndum. La molt més que calculada ambigüitat de la sentència, però, és tal que alguns mitjans ja suggerien que s'havia inclinat pel no amb saviesa reial. Reforçaria aquesta interpretació la manera en què es van filtrar les seves paraules. Normalment, la premsa és manté
lluny de la monarca, però ahir, quan va sortir de l'església, va ser convidada a escoltar les converses que mantenia, com fa per costum, amb els fidels que també havien assistit al mateix servei. Un d'ells hauria fet broma sobre la impossibilitat d'esmentar el referèndum i, aleshores, Elisabet II hauria fet la particular piulada. El palau de Buckingham, però, va tornar a recordar que la reina es pren la seva obligació de neutralitat molt seriosament. En el mateix sentit havia emès dimarts un comunicat oficial, després que algunes informacions aparegudes a la premsa més reaccionària de Londres li exigissin una intervenció per evitar el que diumenge passat, arran de l'enquesta de YouGov que situava el sí dos punts al davant, semblava quasi inevitable.

Darrera actualització ( Dilluns, 15 de setembre del 2014 02:00 )