El Punt Avui

ARA TORNO

Pena de governants del món

15/09/14 02:00 PEP RIERA
ANTHONY GARNER

Dijous no és que fóssim molts i molts, érem una comunió col·lectiva que sabia què feia allà i per què hi era. Érem un poble que sap el que vol i que no hi renunciarà. Després va venir la realitat; sempre ve, la realitat. I la realitat després de tres 11-S que han fet girar els ulls del món cap aquí és cada cop més clara: les macromanifestacions han anat molt bé per crear aquesta comunió entre la majoria dels catalans, però també per deixar clar que Espanya ja és immune al nostre clam. Si fos per Rajoy i per qui el succeeixi, els catalans podem fer una macromanifestació dient que volem votar rere una altra durant cent anys i la resposta sempre serà no. Més ben dit: NO! Tinguem-ho clar.

Llavors, ens consolem amb els afalacs de la premsa estrangera, que ens posa a la portada. Però després també ve la realitat, i la realitat és, per personalitzar-la en algú, el discurs estúpid de Pia Ahrenkilde, la portaveu de la Unió Europea, dient, un any més, que ja podem anar fent les manifestacions més grans que s'han vist mai al continent però que la qüestió és un afer intern de l'Estat espanyol. I Ahrenkilde ho diu per boca de Juncker o qui mani a la UE, o de Merkel o Hollande o Renzi, etc. I igual que Obama o Kirchner o qualsevol mandatari del corporativista món dels governants dels estats del món, o el sempre intranscendent president de torn de les Nacions Unides. Ara ja comença a fer una mica de pena que cap d'ells tingui el valor de dir que el que està fent Rajoy amb la qüestió catalana és inadmissible en termes democràtics i que ja està fent el favor de fer el que toca en qualsevol democràcia mínimament veritable. Què estan esperant? Que hi hagi morts? Fins que no hi ha hagut morts a Ucraïna no han escenificat cap acció. O no van intervenir als Balcans. O no fiquen la pota una vegada rere l'altre a l'Orient Mitjà. Sempre ho fan tard i malament. El cas català clama al cel de la democràcia, però com que és una reclamació escrupolosament pacífica i positiva, és tan sols “un afer intern espanyol”. També entenc que Artur Mas no pot dir el que dic jo aquí, perquè es tracta de cultivar simpaties a l'estranger per quan arribi l'hora que ja tot sigui inevitable. Però que no ho digui no vol dir que el paper dels governants mundials no comenci a estar a l'altura del que està fent Rajoy en termes polítics i democràtics.

Tinguem clar també, doncs, que només manifestant-nos tampoc cap governant estranger posarà en evidència Rajoy ni ens obrirà la porta de les urnes. I tot i això, i òbviament sense ni una víctima, ho farem possible. Perquè junts som més valents que tots ells.

Darrera actualització ( Dilluns, 15 de setembre del 2014 02:00 )