Molta sensibilitat

No som davant d'un fenomen conjuntural; això no s'esvaeix deixant passar el temps


La Vanguardia en català | 16/09/2014 - 00:00h


Miquel Roca i Junyent
Barcelona


En política, ignorar la realitat sempre ha estat una mala estratègia. Voler ignorar la transcendència i la importància de la manifestació de la darrera Diada seria un error i, segons sembla, es va pel camí de fer-ho. La Diada ha mobilitzat centenars de milers de persones; ha estat una manifestació massiva i pacífica. Bastants analistes havien anunciat que, com a conseqüència de fets recents, els organitzadors no aconseguirien els seus objectius. Es van equivocar; la manifestació va ésser un èxit i la gent va demostrar que els seus sentiments estan per damunt d'actuacions que podien haver compromès la seva fidelitat a la causa que arrela en la celebració de la Diada.

Això no es pot ignorar. De fet, des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut referendat pels ciutadans de Catalunya, s'ha pretès ignorar la creixent desafecció que aquesta decisió havia provocat. Ignorar o menystenir: i el resultat és que, any rere any, la manifestació es fa més important, més massiva, sempre pacífica, però cada cop més motivada i exigent. No sembla que la ignorància sigui una bona estratègia; fa uns anys teníem un problema, avui tenim un gran problema. Un conflicte que ja sembla difícil reconduir.

No som davant d'un fenomen conjuntural; això no s'esvaeix deixant passar el temps. Ni tampoc fent cas omís del clamor de la gent. El temps, per si sol, no arreglarà res; quan la ignorància s'acompanya de la inactivitat més bel·ligerant, la barreja només es tradueix en fer més gran i més greu el problema. És això el que es vol? Doncs, endavant! Però la crisi afectarà tothom i serà responsabilitat de tothom.

Ningú a l'Europa del segle XXI viu al marge del que passa al carrer. Ningú no deixa d'escoltar. I es debat sobre el que passa, se'n parla i s'actua. Es dialoga, es busquen vies d'aproximació, es busca com la legalitat es posa al servei de les ambicions i expectatives de la gent. Com més greu és el problema, més diàleg es busca, més pacte es fa imprescindible. I això va per a tothom: tots estem obligats a fer el possible per evitar trencadisses irrecuperables.

L'escenari no pot ser llegit com el propi d'un mantenella y no enmendalla. La Diada, el que ha representat, no pot menystenir-se. Fins i tot, molt sovint, la política acaba simplement exigint molta sensibilitat.