Una altra vegada el joc de la gallina

La Vanguardia en català | 16/09/2014 - 00:00h


M. Dolores García
Directora adjunta


Un polític em recordava ahir el joc del gallina. S'ha convertit en una imatge recurrent per descriure la lluita que mantenen Mariano Rajoy i Artur Mas. Dos contrincants es desafien a circular a gran velocitat pel mateix carril en sentit contrari. El primer que giri o freni, és un gallina, encara que conservi el tipus i el cotxe. Si tots dos giren a temps, no seran uns valents, però se salvaran. Si són tan orgullosos com per llançar-se l'un contra l'altre, hi haurà una escabetxada o, com a mínim, els espera l'hospital i gratar-se la butxaca en carrosseria... Doncs bé, ahir Mas va situar la línia fins a la qual està disposat a arribar amb el seu vehicle. A partir d'allà, gir. I la línia és la firma del decret de convocatòria de la consulta. En assegurar que només hi pot haver un 9-N si es permet "votar amb plenes garanties", el president va rebutjar els cants de sirena d'ERC i de l'Assemblea Nacional Catalana perquè celebri la consulta fora de la legalitat espanyola. Va deixar clar que no pensa muntar cap succedani de consulta. Tant és així, que va venir a assumir que no es podrà celebrar i que haurà d'avançar les eleccions.

Segons el joc de la gallina, Mas gira abans que Rajoy i, per tant, ell i el seu cotxe han sortit incòlumes, encara que amb l'orgull macat. Però la realitat de la política té més matisos. Per Mas, ser el primer president de la Generalitat que s'atreveix a convocar una consulta sobre la independència, encara que no s'arribi a celebrar, no és poca cosa. És passar a la història. Serà una derrota, però és coneguda l'enorme capacitat d'aquest país per convertir les derrotes en victòries... D'altra banda, Mas gira primer, però acaba de començar una altra cursa: les eleccions anticipades.

En avançar els comicis descarta governar amb el suport del PSC. El seu punt d'honor el porta a complir amb la promesa de votar d'alguna manera. Fa al voltant d'un any que se sap que aquest seria el probable desenllaç. La política catalana ha transitat tot aquest temps per discursos virtuals, vàcues declaracions i l'esperança que algun esdeveniment alterés el previsible curs de les coses.

Les eleccions són una nova cursa no exempta de riscos. En un moment d'irritació social com el que vivim, el resultat pot ser una Catalunya ingovernable. Cap partit no està en condicions d'articular un govern sòlid. Per això Mas insisteix en la unitat -que és com la "porcellana", o sigui, es trenca-, en un missatge dirigit a ERC. El president vol un pacte de no agressió amb els republicans després del 9-N i, si és possible, deixar les eleccions per passades les municipals de la primavera. Però l'aliança amb ERC i l'avançament electoral porten, tard o d'hora, a una declaració d'independència. Mas gira primer, però reprèn una altra cursa. Rajoy creu que ha guanyat sense voler veure que la competició continua. I tots es pensen que condueixen bòlids quan resulta que porten autobusos plens de passatgers, alguns dels quals ja esgotats de tant joc.