Mas entra a la història

Mas activa el que Pujol, Maragall i Montilla van esquivar: que si Catalunya és una nació, decideix

La Vanguardia en català | 16/09/2014 - 00:00h


David González
Barcelona


Artur Mas es convertirà d'aquí molt poc temps en el president de la Generalitat que haurà portat més lluny el "subjecte polític i jurídic sobirà català", com el va batejar el Parlament i el va excomunicar el Tribunal Constitucional, en una sentència, però, plena de considerants ignorats d'ofici per Mariano Rajoy i la seva legió d'advocats de l'Estat. Això és, la necessitat d'obrir un diàleg i d'explorar una solució política dins del marc constitucional per a un conflicte que és polític; per això, l'Alt Tribunal va reconèixer implícitament que entre les seves atribucions no hi ha la de resoldre'l. Això també hi era, sí, a la sentència del TC que va tombar la famosa declaració sobiranista, i s'hauria de poder esperar, si més no, coherència, que també aparegui en la sentència exprés que haurà d'elaborar l'intèrpret suprem de les lleis vigents per aturar el que ahir va activar el president de la Generalitat en seu parlamentària: la consulta del 9 de novembre.

És cert que Mas encara no ha portat el subjecte polític català tan lluny com Pau Claris el 1640, quan, a la guerra dels Segadors, el Principat va respondre als contrafurs del comte-duc d'Olivares incorporant-se a la monarquia de Lluís XIII de França. Mas tampoc no ha declarat Catalunya immortal davant les tropes de Felip V com el 1714 va decidir la Diputació del General amb el resultat per desgràcia conegut -i no només per a Catalunya, sinó també per a les Espanyes; 300 anys de desacord, com diu Albert Sánchez Piñol a Victus-. Ni tampoc no ha proclamat la "República Catalana com a Estat Integrant de la Federació Ibèrica", com sí que va fer Francesc Macià el 14 d'abril del 1931, ni l'"Estat Català de la República Federal Espanyola", com Lluís Companys el 6 d'octubre del 1934, fet que va tenir també les conseqüències que va tenir, prou conegudes, i de la qual ara es compliran exactament 80 anys. Però Mas, es dugui a terme o no la consulta, es presenti o no a unes noves eleccions que ahir va vincular clarament al que passi el 9-N, ja ha entrat igualment (o gairebé) en la història contemporània de Catalunya i en la d'Espanya. Tots els seus antecessors en l'etapa democràtica, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla, van esquivar el mandat implícit que recollien els estatuts dels seus partits i els seus programes electorals: que, si Catalunya és una "nació" -terme que la Constitució va transformar en el de "nacionalitat"- és "subjecte polític sobirà" i, per tant, l'assisteix el dret de poder decidir el seu futur polític. Per això Manuel Fraga es va oposar fins i tot a l'eufemisme en la ponència constitucional. Aquesta és l'equació que Mas, ha posat ara en relleu, això és el que ha activat, encara que feia molt de temps que tothom n'estava avisat.