La fi dels dies

I que maca que estaria Espanya amb una faldilla escocesa, li va venir a dir Mas a Alicia Sánchez-Camacho

La Vanguardia en català | 17/09/2014 - 00:00h


David González
Barcelona


En un debat de política general normal, el president Artur Mas -d'altra banda, home prudent- podria haver acabat la sessió d'ahir, i, a falta que avui es votin les propostes de resolució, destapant el cava a l'hemicicle. Cap líder de l'oposició no li va plantejar una moció de censura, no hi va haver tampoc esmenes a la totalitat de l'obra de govern que va poder desgranar dilluns amb dades incontestables i fins a dos grups se li van oferir per reforçar la majoria parlamentària de què no disposa -governa amb 50 diputats, a 18 de la majoria absoluta-. Un va ser ERC. Junqueras, sempre jesuític, fermesa de fons en guant de seda, verb gracianesc, va oferir a Mas incorporar-se al Govern per "blindar" la consulta, cosa que, d'entrada, evidencia que el líder d'ERC continua sense tenir constància ferma que el president posarà les urnes el 9-N passi el que passi. Per aquí va entrar una primera ràfega d'aire fred, fantasmal, que Mas va rebre amb un cert disgust i que ja va fregar l'enuig, gairebé amb un "ara no toca", quan el to admonitori del tram final del discurs de Junqueras, amb la seva advertència sobre els compromisos adquirits pel bloc sobiranista en el pacte de la data i la pregunta del referèndum, va semblar ressuscitar a l'hemicicle els fantasmes de Savonarola i Müntzer. Retinguin aquests dos noms del Renaixement. El primer, un Luter avant la lettre, va ser el predicador que va incendiar la Venècia de finals del XV contra els pecats de la senyoria mediciana i el papat. El segon va liderar la revolta dels camperols alemanys convertits a la fe del mateix Luter contra la noblesa, sufocada a mata-degolla els anys vint del segle XVI. Acreditats hermeneutes d'ERC van interpretar les paraules de Junqueras com un avís a CiU, però més a ICV. Estava insinuant Junqueras que Mas trairà l'acord, que convocarà però no posarà les urnes? Amb tot, des de l'entorn de Mas van indicar que tot arribarà i que Junqueras serà rebut a Palau en els propers dies.

Al president també se li va oferir el PSC. Miquel Iceta, pacient benedictí, ora et labora, veterà de luxe en els combats de la dialèctica parlamentària (posthegeliana) encara que ahir s'estrenés com a líder del PSC en un debat de política general, va assenyalar al president que de cap de les maneres no arribarà el final dels dies el 9-N i que la vida continuarà. I fins i tot la legislatura pot continuar cremant etapes fins al 2016 si depèn dels socialistes. Fins i tot una consulta li va acceptar Iceta a Mas tot i que, esclar, la pregunta que ell formularia (té la papereta dissenyada, en dono fe) no té res a veure amb l'altra. Mas li va agrair el gest, cosa que no va passar per alt a les files de Gracián Müntzer Savonarola.

Però això no era un debat normal. Per si algú en dubtava, el sempre oportú ministre d'Exteriors del regne ho va fer saber urbi et orbe en esmentar la possibilitat de suspendre l'autonomia si Mas fa el que Junqueras li demana sine qua non per entrar al Govern, és a dir, urnes el 9-N sí o sí.

I que maca que estaria Espanya amb una faldilla escocesa, va venir a dir-li el president a Alicia Sánchez-Camacho.