El món espera la decisió escocesa

El que avui es decideix no és la simbologia, sinó els aspectes pràctics de la unió o de la independència

La Vanguardia en català | 18/09/2014 - 00:00h


Lluís Foix


El que decideixin avui els escocesos tindrà una gran repercussió a Europa i al món. Anglaterra té l'hàbit acumulat de concedir moltes independències i, alhora, preservar un cert espai de complicitat amb aquells estats que van néixer malgrat els interessos i la resistència de la metròpoli. La Commonwealth, la llengua, el dret i la influència global perduren en països tan apartats com el Canadà, Austràlia, Ghana i Kènia.

Ara fa cent anys, el problema que preocupava més el govern Asquith, fins i tot més que la incipient Gran Guerra, era la qüestió irlandesa. Londres no sabia com tractar el sentiment antibritànic que el nacionalista Daniel O'Connell havia formulat al segle XIX amb una sentència que es repetiria fins després de la creació de l'Estat Lliure d'Irlanda el 1922 i la independència posterior: "La dificultat d'Anglaterra és l'oportunitat d'Irlanda".

L'emancipació dels catòlics va ser un punt crucial per definir el nacionalisme irlandès. Des la petita illa en van sortir escriptors universals com Bernard Shaw i James Joyce, però cap polític irlandès no va ocupar càrrecs rellevants a les institucions de l'Estat britànic.

Escòcia és un cas diferent. La Reforma va ser molt més radical que la de l'Església Anglicana; de les Terres Altes en van sortir aventurers, científics, polítics i literats que van contribuir a l'expansió de l'imperi britànic. L'escocès, segons el gran crític Kenneth Clark, és una combinació extraordinària de realista i de sentimentalista temerari. Ha compartit la pertinença britànica però ha abominat el sentit de superioritat dels anglesos al llarg dels segles.

Igual com els irlandesos, hi ha més escocesos militants fora d'Escòcia que a Escòcia mateix. La gana i les oportunitats van produir emigracions massives. No han conservat l'ús normal de la llengua, però sí que han mantingut un univers simbòlic d'identitat que s'expressa amb un cert folklore però que neix de les profunditats ancestrals d'una cultura que ve de les èpoques més antigues.

El que es decideix avui a Escòcia no és la simbologia sinó els aspectes pràctics d'assolir la independència. La campanya del partit d'Alex Salmond és més socialdemòcrata que identitària, malgrat que els beneficis econòmics que van arribar amb l'última descentralització siguin molt considerables.

Escòcia no va contra Anglaterra sinó que vol beneficiar-se d'aquells aspectes, com la lliura, la monarquia i el comerç, que els continuarien beneficiant. L'SNP ha seguit els passos que permetien les lleis. Va aconseguir una majoria absoluta amb la independència com a tema principal en el programa i Cameron va haver d'acceptar el repte. Tot és possible, avui. La incertesa farà un paper clau. Però si els sentiments són prioritaris, Anglaterra perdrà el vell regne d'Escòcia però no la seva grandesa.