Un exercici democràtic impecable

La Vanguardia en català | 18/09/2014 - 00:00h


Demà, en despuntar el dia, Escòcia sabrà si ha triat ser un país independent o si prefereix continuar formant part del Regne Unit, juntament amb Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord. Avui més de quatre milions de votants estan cridats a les urnes per decidir-ho. Ahir es va tancar la campanya amb mítings multitudinaris, tant dels partidaris del sí a la independència com dels que defensen el no. El pronòstic, tot i això, continuava sent ahir a la nit incert, encara que la majoria dels sondejos concedien un estret avantatge, de tres o quatre punts, als unionistes.

Poc es pot dir, doncs, a l'hora d'escriure aquestes línies, sobre el futur escocès. Però sí que és un bon moment per analitzar la campanya que durant setmanes ha agitat escocesos, anglesos i altres habitants del Regne Unit, a més de concitar l'atenció dels ciutadans de tots els països que consideren el procés d'unió europea com un dels grans desafiaments polítics del nostre temps.

El primer que destaca en aquesta campanya escocesa és l'impecable exercici democràtic que ens ha ofert. Començant per les files del Partit Nacional d'Escòcia, que, amb Alex Salmond al capdavant, va guanyar les eleccions al Parlament escocès del 2011 proposant la convocatòria d'un referèndum per la independència com a element central del seu programa. I continuant, esclar, pel Govern britànic, que va afrontar l'organització del referèndum, malgrat els riscos obvis que comporta per a la unitat nacional, com un imperatiu democràtic. "Sóc demòcrata i dirigeixo un país democràtic", declarava ahir el primer ministre David Cameron a The Times. "I quan una de les nacions del Regne Unit va elegir un govern que proposava un referèndum -va afegir-, jo tenia dues opcions: acceptar-lo i facilitar-ne la organització, de manera legal, decisiva i justa, o negar-me que es convoqués".

Cameron es va inclinar per la primera opció. Ho va fer convençut que era el seu deure, i també -així ho ha declarat- que elegir la segona opció només hauria fet créixer les files de l'independentisme. Però ho va fer assumint també riscos molt seriosos, entre els quals, evidentment, que guanyi el sí i ell passi la història com el primer ministre sota el mandat del qual es va produir la fractura del Regne Unit, establert per l'Acta d'Unió el 1707. Alguns membres del Partit Conservador, que dirigeix Cameron, ja s'han manifestat afirmant que, si fos així, no li quedaria cap més remei que dimitir.

El segon fet rellevant d'aquesta campanya del referèndum escocès ha estat l'actitud de Londres a mesura que passaven els dies i augmentaven les possibilitats dels independentistes. Ha estat una actitud dominada en tot moment per la voluntat de diàleg i de pacte. I rematada, abans-d'ahir, amb un document, signat pels líders dels tres grans partits del Regne Unit (el conservador Cameron, el laborista Miliband i el liberal Clegg), en el qual tots es comprometien a ampliar els poders autonòmics d'Escòcia i a mantenir-hi els nivells actuals d'inversió pública.

Per tant, sigui quin sigui avui el veredicte de les urnes, Escòcia i el Regne Unit ja poden enorgullir-se d'haver protagonitzat un exercici democràtic impecable, abordant el delicat procés secessionista amb les millors eines possibles: el respecte al contrari, el diàleg i la voluntat de pacte.