Una festassa

Com deia un lema de campanya, "to vote is to win"; és en el fet de votar on hi ha l'èxit d'un poble

La Vanguardia en català | 19/09/2014 - 00:00h


Pilar Rahola | Sigue a este autor en Facebook o Twitter


Enfilo aquest article amb la incertesa dels resultats i, atès l'empat tècnic de les enquestes, tampoc no puc aventurar cap hipòtesi.

Pot haver guanyat el sí, i estem davant d'un nou mapa europeu, o pot haver guanyat el no, i es manté el mapa, però Escòcia gaudeix d'una millor situació al seu interior. En qualsevol dels casos, Escòcia guanya sempre perquè haver tingut el coratge d'alçar la bandera li ha canviat l'estatus a millor, acabi com acabi la cosa. No cal dir que el millor estatus possible per a una nació és governar-se a si mateixa, però aquesta és una decisió de la gent i no dels analistes. Podríem dir, doncs, que escric un article cec, sense saber un resultat que, quan l'article surti, ja serà conegut, i podria resultar obsolet abans de ser publicat.

I, tanmateix, no ho crec perquè el menys important és el resultat d'aquest referèndum. Tal com deia un lema de la campanya, "to vote is to win", és en el fet de votar on hi ha l'èxit d'un poble. És a dir, a la manera de ritornello que no s'atura, l'únic mètode decent de resoldre els conflictes territorials, en societats lliures, és posant les urnes als carrers i consultant els pobles. I qualsevol plantejament polític que ho enterboleixi, cerqui subterfugis, construeixi edificis d'excuses i creï laberints indestriables, allà on només hi hauria d'haver camins dreçats, l'única cosa que cerca és negar el vot. És a dir, negar a la ciutadania la seva sobirania. I aquesta negació només pot portar al caos. En aquest sentit, cal repetir-ho: el caos no el genera qui fa esclatar un conflicte que jeia a les profunditats; el caos el genera qui no és capaç de gestionar el conflicte amb maduresa. I aquesta és la lliçó de l'exemplar procés viscut a Escòcia: que ambdues parts han demostrat una maduresa democràtica impecable. I, a més, ho han fet amb bones maneres, amb normalitat desacomplexada, sense gurus de l'apocalipsi cridant a la Brunete, sense ministres atiant les amenaces, sense societats civils de quatre gats empastifant les raons d'un país, sense presidents en permanent homenatge a l'estruç. Senzillament, han reconegut el conflicte, han cercat la manera raonable de resoldre, ha funcionat el respecte mutu i ningú no ha negat a l'altre la seva dignitat. Resultat?, la festassa de llibertat que ahir va viure la nació escocesa i, amb ella, tota la Gran Bretanya.

Ja ho sabem, ho patim, ho diem, que la salut democràtica britànica no és l'espanyola, començant per la incapacitat patològica d'Espanya a reconèixer el caràcter nacional de Catalunya. Però, amb tot, també Espanya ha entrat en la modernitat, forma part d'Europa i no pot mantenir actituds forassenyades per sempre. Avui s'aprovarà la llei de consultes al Parlament i novament Catalunya oferirà una via democràtica per resoldre el conflicte. D'Espanya dependrà mantenir-se en la cutreria política, o voler encalçar la història.