El Punt Avui

ANÀLISI

Escenaris de campanya

19/09/14 02:00 ANNA BALCELLS
Alex Salmond, amb escolars, ahir després de votar per la independència d'Escòcia Foto: AFP / BEN STANSALL.
En cas d'una victòria del sí, Escòcia hauria d'obrir negociacions immediates amb Londres

Alex Salmond, primer ministre escocès, ha dit i repetit durant la campanya que el 19-S, l'endemà del referèndum, l'equip del sí i l'equip del no deixarien d'existir per fondre's en una única comunitat d'interessos: l'anomenat Equip Escòcia. Això, és clar, si guanyava el sí.

El seu govern es va fixar la data del 24 de març del 2016 per culminar el procés de secessió i es va comprometre a negociar els termes de la separació amb la resta del Regne Unit tan aviat com els ciutadans avalessin a les urnes l'opció de la independència.

En cas d'una victòria del sí en el referèndum, les qüestions que s'haurien de negociar de manera immediata amb Londres són múltiples. Entre les més importants destaca la relativa a la moneda. Podrà el futur estat independent mantenir la lliura esterlina, fins ara la divisa comuna? En quins termes? Durant la campanya, el govern de David Cameron i l'oposició laborista s'hi van negar adduint que sense unió política no hi podia haver unió monetària. El portaveu de la campanya Better Together, Alistair Darling, ho va dir ben clar a Salmond durant el seu darrer debat televisat: “Els escocesos ja disfruten d'un acord monetari amb la resta del Regne Unit, una relació que funciona perfectament i que es diu Unió. Marxar del Regne Unit equival a marxar de la lliura esterlina.”

La por de perdre la moneda i les devastadores conseqüències que se'n derivarien va actuar com un poderós argument durant la campanya, però, un cop consumat el vot favorable a la secessió, Londres podria acabar cedint en la negociació. Per evitar, per exemple, que la nova Escòcia es negués a assumir la part que li correspon del deute britànic, com va insinuar que faria Salmond si als escocesos se'ls privava de la pound sterling. Pagar deute a canvi de continuar fent servir la lliura esterlina?

Els repartiments no acabarien aquí: què passaria amb les reserves de gas i de petroli del mar del Nord, font vital d'ingressos per a un futur Estat escocès? I amb les forces armades i els serveis d'espionatge? Es podrien compartir algunes funcions?

Què passaria amb els míssils nuclears Trident? L'exèrcit britànic els té tots estacionats en bases a l'oest d'Escòcia. Si aquest país s'independitzés, el Regne Unit no podria continuar mantenint en territori ja estranger el seu poder de dissuasió, el que li permet conservar l'estatus de potència nuclear i un escó permanent al Consell de Seguretat de l'ONU. El govern d'Edimburg dóna un termini de sis anys per desmantellar la base de Faslane i es proposa declarar Escòcia territori lliure d'armes nuclears. El Regne Unit tindria un maldecap per trobar un emplaçament alternatiu adequat al sud d'Anglaterra o Gal·les. Podria Escòcia oferir una pròrroga del termini per acollir els Trident a canvi d'obtenir altres concessions?

Els mateix dubtes respecte a les representacions a l'exterior: Escòcia hauria d'obrir ambaixades arreu del món o podria estalviar-se aquest cost a través d'una representació pròpia dins de les legacions existents del Regne Unit?

Paral·lelament a les negociacions amb el que quedaria del Regne Unit, l'Escòcia independent hauria de tornar a demanar l'ingrés en organitzacions internacionals com ara la Unió Europea, les Nacions Unides o l'OTAN. En teoria, les negociacions amb aquests organismes no haurien de presentar dificultats, llevat del cas de la UE, en què podrien intervenir vets de tercers estats, com ara l'espanyol, enfrontat a les demandes per convocar un referèndum a Catalunya.

Per contra, res de tot això ha de passar si els escocesos acaben rebutjant la independència i opten per continuar formant part del Regne Unit. Final de trajecte per a Escòcia. En aquest cas, la pilota cauria a la teulada del govern liberal conservador de Londres i de l'oposició laborista que, en un intent desesperat de contrarestar l'ascens de l'independentisme, es van comprometre públicament a reforçar l'autonomia d'Escòcia si guanyava el no.

Es tractava, en definitiva, de premiar la fidelitat a la unió a través de l'anomenada devo-max, un reforçament dels poders en mans del Parlament regional que els mateixos unionistes van ser incapaços de concretar. Curiosament la devo-max és la tercera via que Cameron va descartar quan va negociar els termes del referèndum amb Salmond, segur com estava que el no s'acabaria imposant.

Darrera actualització ( Divendres, 19 de setembre del 2014 02:00 )