Política | La qüestió catalana LA CRÒNICA

Mas esgrimeix l'"astúcia" per fer possible que els catalans votin el 9-N

El president remet a aquesta setmana la firma del decret de la consulta sobiranista

Edició impresa Política | 22/09/2014 - 00:00h

David González
Barcelona





LLIBERT TEIXIDÓ
null
AGENDA DE RAJOY El president espanyol podria ser a la Xina quan Mas firmi el decret
CALENDARI DEL MES La cúpula de CiU veu "imminent" la convocatòria del president

Passat i present es van fondre ahir a la Col·legiata de Sant Vicenç del castell de Cardona. La plaça, una important fortalesa austriacista, va ser l'última a rendir-se a les tropes borbòniques al Principat un 18 de setembre del 1714, set dies després que ho fes Barcelona (Mallorca i Eivissa van capitular el juliol del 1715). En aquest escenari, un sancta sanctorum de la resistència catalana en la guerra de Successió, el president de la Generalitat, Artur Mas, va clausurar ahir els actes commemoratius del tricentenari i, ja totalment amb els peus en el present, va apel·lar a "la determinació, la fermesa, l'habilitat i l'astúcia" per aconseguir que Catalunya decideixi el seu futur lliurement com a nació, això és, perquè els catalans puguin votar en l'anunciada consulta del 9-N.

Determinació i fermesa no semblen faltar-li en aquest moment a Mas, que va tornar a plantar cara a les peticions que li arriben per terra, mar i aire perquè desisteixi de convocar la consulta del 9-N. Ahir va respondre a l'última crida a la "reflexió" feta la vigília per la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, amb l'afegit que Mas és president "gràcies a la Constitució". Lluny d'arronsar-se -i en un discurs que va ser seguit atentament pel líder d'ERC, Oriol Junqueras, present en l'acte-, l'interpel·lat va mirar de nou enrere per aterrar en l'aquí i ara: "Sóc el 129è president de la Generalitat", va replicar Mas. Així va evidenciar d'on ve el càrrec que ocupa, molt anterior a la vigent llei de lleis espanyola. La mateixa Constitució que, segons el parer del president, "s'hauria de poder utilitzar per permetre'ns parlar i votar, però no per silenciar la veu dels catalans", va remarcar, insistint a ampliar el marc legal ja existent -la llei de Consultes aprovada divendres pel Parlament- perquè la consulta es dugui a terme.

Aquesta també va ser una altra crida de Mas abans que el Tribunal Constitucional, tal i com es preveu, doni la raó al recurs que interposarà el Govern de Mariano Rajoy contra la norma catalana i, per tant, suspengui automàticament la consulta. Però fins a arribar a aquest punt encara falta un temps, que estarà marcat pel calendari. Mas va mantenir ahir la incògnita sobre en quin moment es publicarà la llei de Consultes al Diari Oficial de la Generalitat -disposa de 15 dies per fer-ho des de l'aprovació- i la firma del decret de la consulta. Només va aclarir que ho farà "en els propers dies" d'una setmana en què s'entra avui, i que serà -segons les seves paraules- "decisiva com l'anterior". Malgrat les pistes aportades pel president, l'hermetisme és total al Govern: "no volem ensenyar les cartes a l'adversari", comentaven ahir a l'Executiu, si bé altres fonts de CiU van assenyalar a La Vanguardia que la convocatòria de la consulta és "imminent".

Mas vol esprémer al màxim les possibilitats que li dóna el calendari legal, conscient que els seus moviments mantenen en alerta i fins i tot poden descol·locar el Govern central. Res no evitarà que l'Executiu espanyol activi la seva maquinària així que la llei de Consultes es publiqui al DOGC, però bé podria ser que el moment coincidís amb l'estada de Mariano Rajoy a la Xina. En aquest tram de la pugna pren tot el sentit la invocació que va fer ahir Mas a Cardona a l'"habilitat" i l'"astúcia", a més de la "determinació" i la "fermesa", per aconseguir que els catalans "decideixin el seu futur lliurement com a nació". Hi ha qui creu, en ambients sobiranistes, que Mas es reserva una carta sorpresa.

De totes maneres, ni Rajoy mourà la seva agenda ni el Govern central ni el PP faran marxa enrere en l'estratègia de bloqueig de les decisions de Mas amb les armes que li confereixen les lleis vigents i la seguretat i l'empara -com ja es va demostrar en la sentència d'abril del TC contra la declaració de sobirania del Parlament- que aquestes proporcionen a les seves decisions.

Després d'un cap de setmana en què tot estava preparat per a la celebració del Consell de Ministres que hagués recorregut la llei de Consultes al TC si el DOGC l'hagués publicat, la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho va transmetre el missatge del Govern central. Si el TC suspèn la llei de consultes, "Mas només té dues solucions: o acatar les resolucions del Tribunal Constitucional o dimitir com va fer el senyor Salmond a Escòcia". Camacho no va perdre l'ocasió per posar el dit a la llaga que Pedro Sánchez -que ahir era a la Pineda de Gavà- i Miquel Iceta proven de cauteritzar i va emplaçar el líder del PSOE a posar ordre al PSC pel seu suport al que el PP considera "una llei trampa de consultes".

De moment, no sembla que Mas hagi de seguir el camí del líder independentista escocès. Pel que fa a les decisions que prendrà una vegada es pronunciï el TC, tot són especulacions. Ahir, des d'ERC, Alfred Bosch va insistir a "obeir els ciutadans" diguin el que diguin els tribunals. Unió, que va reunir el seu consell nacional, va tornar a posar els punts sobre les is per boca de Ramon Espadaler: consulta sí, desobediència civil no.