Mas obre la capsa de Pandora

La Vanguardia en català | 23/09/2014 - 00:00h


M. Dolores García
Directora adjunta


Després de tres anys d'estira-i-arronses, d'un tip de declaracions d'un i altre bàndol, arriba l'hora de la veritat. Aquesta setmana Artur Mas firmarà el decret que convocarà la consulta del 9-N. Serà el primer acte concret, amb transcendència jurídica, del camí emprès pel president de la Generalitat arran de la Diada del 2012. Fins ara s'havia mogut més entre els preparatius i la propaganda. Aquesta firma és la clau de la capsa de Pandora: quan s'obri es desencadenaran tots els vents. El Tribunal Constitucional la suspendrà i Mas haurà de decidir quin és el següent i decisiu pas: desobediència, acatament, avançament electoral, govern amb Esquerra... És el moment que estava esperant Rajoy, perquè cap d'aquestes sortides no és plàcida per a Mas.

El president intentarà que la consulta quedi convocada legalment el màxim de dies i que la reacció de Rajoy sigui el màxim d'irada i excepcional possible. És el moment per a la història de Mas. L'objectiu és que el gest obtingui el màxim de ressò internacional i que sigui evident que el Govern del PP impedeix el vot. Aquest és, certament, el taló d'Aquil·les de Rajoy, ja que esdevé incomprensible per a l'opinió pública europea que no se segueixin els passos d'Escòcia. Tot i això, Rajoy no està disposat a donar el braç a tòrcer i fins i tot està convençut que els nervis que el referèndum escocès ha suscitat a les cancelleries europees han vacunat Berlín, París i Brussel·les contra la repetició d'aquest exercici a Catalunya.

Rajoy espera el moment que Mas hagi d'acceptar públicament que la consulta no serà possible el 9-N o, almenys, que el Govern de la Generalitat no pot organitzar-la. La gran incògnita és la reacció popular que hi pugui haver a Catalunya aquell dia assenyalat en vermell al calendari. En els últims mesos, alguns dels partits que donen suport a la convocatòria s'han espremut el cervell pensant quina proposta pacífica i controlada poden oferir als ciutadans que, il·lusionats, estan convençuts que votaran amb totes les garanties el 9-N.

Mas i el seu partit han fomentat la mobilització social a favor de la consulta sabedors que és allà on resideix la seva fortalesa. El president és conscient que quan s'enardeixen els ànims la reacció pot ser incontrolable, però creu que només la gent, al carrer, pot obrir-li camí. Rajoy, per la seva banda, pensa que només amb la llei pot frenar el procés, sense comptar amb la frustració que provocarà en milions de catalans que esperen votar. El líder del PP no mourà un múscul fins a veure què passa el 9-N.

Amb aquest panorama, encara que al final no hi hagi consulta, els ciutadans arribaran al 9-N com si estiguessin a punt de votar sobre la independència, amb els sentiments a flor de pell. No en va fa tres anys que discuteixen els pros i contres. Rajoy i Mas han portat el conflicte d'una manera que, fins i tot sense votació, hi haurà lectura perversa entre vencedors i vençuts.

L'hermetisme de Rajoy

De la mateixa manera que Artur Mas és molt hermètic en relació amb les pròximes decisions que prendrà sobre el procés sobiranista, Mariano Rajoy segueix de prop el que passa a Catalunya, però no diu ni una paraula sobre si té intenció de plantejar cap proposta per encarrilar el conflicte. De moment, l'única consigna és esperar al 9-N i que els ministres treballin sobre la llista de 23 demandes que Mas li va donar a Rajoy en la seva última cita. Ara per ara, res més.