MAXIME LAPORTE  PRESIDENT DE LA SOCIETÉ ST JEAN BAPTISTE DE MONTRÉAL

“La secessió no es pot programar per llei, és un fet natural”

“Una nació es funda abans que la llei, que és un fenomen polític”

“Al Quebec ens inspirem en la mobilització de Catalunya”

“És molt important no confiar cegament en els unionistes”

27/09/14 02:00 EDIMBURG - OSCAR PALAU
Maxime Laporte durant l'entrevista fet a Edimbuts després de saber-se el no al referèndum d'Escòcia Foto: O.P.
Canals relacionats
És important que, encara que es prohibeixi la votació, al final el poble decideixi

Advocat especialitzat en dret internacional, Maxime Laporte va ser escollit al maig, amb només 26 anys, el president més jove que mai ha tingut la Société Saint-Jean-Baptiste de Montreal, una entitat amb 180 anys d'història creada originalment com a associació caritativa, però que sempre s'ha caracteritzat per la defensa del fet nacional quebequès. Avui, ja del tot consolidat aquest tret, vol liderar el moviment cívic independentista, i per això pren bona nota del procés català.

Com pot afectar el procés escocès els processos català i quebequès?
Només el fet que a Escòcia hagin votat ja és bo per a nosaltres, per mostrar al món que això no és cap fatalitat. És noble i legítim exercir la democràcia, preguntar sobre el futur polític. És tot just un moment en la història d'una nació. Hi pot haver altres referèndums en el futur. Hi pot haver més negociacions per atendre la demanda de més autogovern. La història no s'acaba perquè guanyés el no en el referèndum.
Què se'n pot aprendre, del no d'Escòcia?
La lliçó que la nació escocesa, catalana i quebequesa poden aprendre és que és absolutament necessari no rendir-se, siguin quin siguin els resultats, perquè la lluita per l'autodeterminació ha de continuar. Quan mires les estadístiques, veus que els joves van votar clarament que sí, és la gent gran la que va votar que no. Això mostra que la independència és popular entre el jovent. I que és un projecte modern i també universal.
El Quebec ja ha perdut dos referèndums d'independència. Quines lliçons se'n deriven, d'aquesta negativa per a Escòcia i per a Catalunya?
El que pot ser interessant de comparar és que el Quebec no havia preparat un possible no després del referèndum. És important tenir una estratègia pròpia, no confiar en l'altra part. L'edificació prèvia de l'estat és molt important, perquè dóna força per demostrar que tens més autonomia. A Escòcia potser hi haurà més devolution, perquè al final de la campanya així s'hi van comprometre els partits unionistes, però...
No se'n refia?
El primer ministre britànic ja ha dit que canviava de parer… Això és coherent amb el que he estat dient a molts líders independentistes quan he estat a Barcelona i Edimburg. És molt important no confiar cegament en els unionistes, perquè descentralitzar l'estat mai està en l'interès de la unió.
Això va passar al Canadà?
Sí, això és exactament el que va passar al Canadà després dels dos referèndums. Hauríem pogut pensar que una proporció del 50% de votants donant suport al sí ens hauria conferit una bona posició de poder per demanar més autonomia i negociar. Però, en canvi, el govern canadenc va aprofitar la divisió causada pel referèndum per debilitar el Quebec constitucionalment i políticament.
Què hauria de fer, doncs, el govern escocès?
Per mi és crucial que mantingui la pressió. Ha de forçar Londres a respectar les seves promeses de mésdevolution. Si no, hauria de celebrar un nou referèndum d'independència. Molts votants a Escòcia van votar que no perquè pensaven que hi hauria devolution.
Al Quebec va passar una cosa similar…
Sí, els unionistes van prometre canvis, i un reconeixement dels resultats, i al final va passar just el contrari. Ara Madrid està intentant controlar el procés fins i tot a priori, no negociant ni permetent un referèndum.
El Partit Quebequès va perdre les últimes eleccions, en què volia la majoria per celebrar un nou referèndum…
Des del 1995 hi ha un cert tabú al Quebec, perquè l'últim referèndum va ser un drama nacional. I ara l'independentisme està fins i tot debilitat. Dinou anys després, no hi ha més demandes d'autonomia i sí més ganes de centralitzar. Necessitem un altre referèndum, que la independència torni a esdevenir el tema central, és important que se'n parli i que surtin líders polítics que ho afrontin, tot i que és difícil avui que la gent tingui coratge per fer-ho. Potser s'han de recolzar en el poble, i per això ens inspirem en la mobilització a Catalunya. És bo per al moviment poder canalitzar les idees fora d'un partit polític o un altre, fora de les lluites pel poder.
Catalunya ha de fer cas de la prohibició espanyola a la seva consulta, o tirar-la endavant igualment?
Com a constitucionalista i advocat de dret internacional, et puc dir que aquest és important perquè el Tribunal Internacional va dir que la secessió és un “fet de vida”. És a dir, que no es pot programar per llei, sinó que és un fet natural. Una nació es funda abans que la llei, que és un fenomen polític. I és difícil normativitzar sobre això. L'autodeterminació és part de la llei natural. I és important que, encara que es prohibeixi la votació, al final el poble decideixi. La comunitat internacional pot reconèixer aquest fet: una consulta popular pot derivar en un estat a dreta llei. Per a moltes minories nacionals del món, el repte serà el reconeixement, i es pot aconseguir treballant en la credibilitat d'aquest exercici. Llavors el procés pot ser legítim, i per mi personalment el català ho és, amb vora dos milions de persones al carrer. Si Catalunya pot construir els seus poders de manera equilibrada, ningú pot negar que és una situació de facto que esdevé situació de llei.
Darrera actualització ( Dissabte, 27 de setembre del 2014 02:00 )