Fervor en aquesta “Europa avorrida”

Força

La premsa internacional reconeix la càrrega política i la transcendència del 9-N

Els mitjans estrangers contraposen l'entusiasme català pel vot a la campanya espanyola de la por

10/11/14 02:00 BARCELONA - EMILI BELLA
La il·lustració d'Adrià Fruitós al 'Le Monde'. Foto: EL PUNT AVUI.
Avui que cal rebatre evidències, aquesta n'és una: l'interès no minva

A fora, a l'estranger, no tenen cap problema a l'hora de dir les coses pel seu nom. Votar és dipositar una papereta en una urna i independència és el que tenen tots els estats de les Nacions Unides. El seguiment de la premsa internacional de la jornada d'ahir va explicar sense embuts la innegable càrrega política del 9-N. “No es tracta d'un referèndum, però sí d'un acte amb una poderosa força simbòlica”, deia el corresponsal del diari argentí Clarín a Madrid, desplaçat per a l'ocasió fins a l'Hospitalet de Llobregat. Ningú trobava rastres d'inutilitat en la demostració de voluntat popular d'ahir, i tothom hi veia transcendència política. Tots els mitjans estrangers constataven que era una consulta “simbòlica” i “sense valor jurídic”, sí, però no se'ls escapava la proesa de dos milions de persones exercint, amb un estat en contra i en plena campanya de la por, el que a casa hem anomenat “dret a participar” per evitar assalts judicials ulteriors però que al món descriuen netament com a vot. Només Le Monde queia en la trampa de les denominacions i els eufemismes. Si fa uns dies tenia la temptació de posar “vot” entre cometes en un editorial per referir-se al 9-N –en canvi, elector anava sense–, ahir corregia el tret i de vegades parlava de vot simbòlic (sense cometes) o de “consulta als ciutadans”, bo i reconeixent “símptomes de profund malestar polític”. El mateix diari francès va publicar divendres una celebrada il·lustració d'un home amb els ulls embenats i la boca tapada amb mocadors vermells en un fons groc, formant una bandera espanyola. Una potentíssima imatge de l'il·lustrador català Adrià Fruitós (@adriafruitos).

Juan Carlos Algañaraz, el periodista argentí, copsava temor en una intervenció per part de l'Estat, però recollia alhora el tarannà de joia de la diada: “Els voluntaris es van posar dempeus i van homenatjar els votants. Molt fervor en aquesta Europa avorrida.” Catalans sacsejant el sopor d'una vella Europa ensopida. Així ens veuen.

La crònica narrava com els turistes estaven encantats amb “la festa que els ha caigut del cel”. Ho diu el tòpic: la festa de la democràcia. Aquesta expressió festiva, alegre i optimista va traspassar fronteres: “La gent està extremadament entusiasmada. Si camines pels carrers de Barcelona, aquesta energia és palpable”, assegurava la reportera de Russian Today Marina Portnaya, en un extens reportatge amb l'orwellià títol “Homenatge a Catalunya”.

Sovint el reclam per il·lustrar la notícia, al top five de la gran majoria de webs, juntament amb el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín, era una fotografia de Josep Guardiola, com a La Repubblica, que recollia les llargues cues formades als col·legis electorals i ho encapçalava amb un “Catalunya somia la independència”. No concretava què passava si guanyava el sí i no ni què vol dir ser un estat no independent.

Altres rotatius digitals adjuntaven la imatge del president, Artur Mas, envoltat de fotògrafs a peu d'urna. “El líder de Catalunya reclama un referèndum definitiu sobre la independència”, resumien a la televisió de Dubai Al-Arabiya. La seva competidora Al-Jazeera penjava un programa dedicat a la carpeta catalana, que consideren “el repte més gran” per al president espanyol, Mariano Rajoy. Entrevistaven des de Doha el fotògraf Jordi Matas, a qui preguntaven si un català es pot distingir d'un espanyol a Madrid a simple vista. Periodistes europeus s'interrogaven a Twitter si guanyaria el sí o el no. I el mateix Le Monde es qüestionava si la consulta sobre la independència tindria lloc. La rotunditat del 9-N va respondre de manera inequívoca a totes les preguntes.

És difícil argumentar, com feia algun mitjà de Madrid, que el 9-N hagi tingut poc eco als mitjans internacionals. Els webs o l'ingent desembarcament de corresponsals a Catalunya ho desmentien. Els periodistes intentaven desxifrar, per exemple, les claus d'una àrea metropolitana amb orígens espanyols que vota sí i sí. Si Clarín se n'anava a l'Hospitalet, la BBC es plantava a Santa Coloma de Gramenet. En deia “la ciutat dividida” entre Catalunya i Espanya. La cadena britànica acompanyava gràficament una altra informació amb Xavier Trias com a alcalde de l'aspirant a capital d'estat, que aclaria als despistats que el valor i l'èxit d'ahir recau en el fet de votar, no en el resultat. El 9-N era la notícia més visitada del web.

El The New York Times, que divendres publicava en la seva portada internacional una fotografia espectacular de castellers “escalant per Catalunya”, deia ahir que la consulta desafia legalment i políticament les objeccions de Madrid.

En aquests temps en què cal rebatre evidències, aquesta n'és una: l'interès internacional no minva. I aquesta, una altra: l'atenció era prèvia al referèndum d'Escòcia. “Els catalans fan la protesta en forma de vot més gran de la història”, afirmava el Herald Scotland. El bavarès Süddeutsche Zeitung, un dels principals diaris alemanys, mostrava un president Mas cofoi amb un sobre a la mà “fent cua per la independència”. I per cues, la que treia el portuguès Diário de Notícias, serpentejant pel col·legi instal·lat a La Salle Gràcia de Barcelona, una imatge servida per Reuters, que analitzava el 9-N com el dia D dels partidaris de la independència.

Al final del dia, la xifra de participació ja era viral. A fora, des de la distància, un vot sempre és un vot i dos milions de persones no es mobilitzen en va.

Darrera actualització ( Dilluns, 10 de novembre del 2014 02:00 )