Política | La qüestió catalana Les reaccions polítiques

La querella contra Mas tranquil·litza, de moment, les aigües al PP

Els crítics amb Rajoy confien que ara no "en deixi passar ni una" al president català


Edició impresa Política | 23/11/2014 - 00:00h

Carmen Del Riego
Madrid


POSICIÓ DE L'ALA DURA Alguns sectors del PP creuen que hi havia possibilitats d'impedir la consulta catalana
RAONS DELS MODERATS "El 9-N hi va haver urnes a Catalunya i el president Mas es va burlar de l'Estat"
NOVES RESPOSTES A MAS Madrid recuperaria competències a través de l'article 155 de la Constitució


Ha tingut un efecte sedant. La presentació divendres, per part de la Fiscalia de Catalunya, per ordre de la Fiscalia General de l'Estat, de la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per quatre presumptes delictes comesos en el procés participatiu del 9 de novembre, han tranquil·litzat, almenys de moment, les aigües al Partit Popular, que baixaven molt remogudes per una actitud que molts van considerar inacció de l'Executiu de Mariano Rajoy el dia de la consulta.

Si les crítiques internes van créixer quan es va constatar que les urnes sortien al carrer, van augmentar quan semblava que la querella que el Govern central havia instat a la Fiscalia General de l'Estat estava en perill de no presentar-se per la negativa dels fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el silenci del fiscal general davant el que al Partit Popular i en amplis sectors del seu Govern es considerava una indisciplina.

La decisió de la presentació de la querella, fins i tot en contra del criteri dels fiscals catalans, ha satisfet, encara que només en part, aquests amplis sectors del PP, als quals els hauria agradat veure més contundència en l'Executiu espanyol a l'hora de prohibir la consulta de fa dues setmanes, perquè de possibilitats n'hi havia, consideren aquests sectors del Partit Popular i del Govern espanyol.

En qualsevol cas, el desacord amb la política duta a terme és transversal, tant al partit com al mateix Govern central. I no només és crítica en aquest cas l'ala més dura del PP, el sector que defensa la unitat d'Espanya per sobre de qualsevol altra cosa i que fins i tot seria partidària que les comunitats autònomes no tinguessin tantes competències, seguint els informes de recentralització que va elaborar al seu dia la FAES, la fundació que presideix l'expresident José María Aznar.

Entre els crítics amb l'actuació del Govern central hi ha responsables del partit i del Gabinet que s'han caracteritzat sempre per una predisposició al diàleg i a l'entesa per a la resolució de la qüestió catalana, i que creuen que es podia haver fet més perquè no es produís el que Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría han qualificat de "simulacre", perquè el resultat, assenyalen, és que "el 9-N hi va haver urnes a Catalunya i el president Artur Mas es va burlar de l'Estat". Per això, la querella amb els quatre delictes que inclou (prevariació, malversació de cabals públics, desobediència i usurpació), és per a aquest sector dels populars "el mínim que es podia fer ara", encara que insisteixen que alguna cosa caldria fer.

Altres sectors del Govern central i del Partit Popular consideren que "vam fer tot el que podíem fer i fins on podíem fer", si bé reconeixen que l'error hauria pogut raure en el fet que es van fiar massa que el president de la Generalitat, Artur Mas, com ell mateix havia dit en reiterades ocasions, no cometria cap il·legalitat. Tot i això, no hi ha dubte al Govern central i al PP, i en això hi ha coincidència unànime, que Artur Mas sí que ha comès una il·legalitat en saltar-se la suspensió del Tribunal Constitucional a la segona iniciativa, el procés participatiu.

I per això, els qui donen suport a l'actuació del president Mariano Rajoy, assessorat, per a uns bé i per a d'altres malament, per la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, subratllen l'encert d'haver recorregut també aquest procés participatiu davant el Tribunal Constitucional, malgrat que hi havia veus, també a l'Executiu central, partidàries que no es recorregués.

Però aquesta tranquil·litat que ha portat al Partit Popular la presentació de la querella no és cega ni infinita, perquè els dirigents populars i els membres del Govern central crítics amb l'actuació del president Mariano Rajoy creuen que cal aprendre dels errors i que a partir d'ara a Artur Mas no "se n'hi pot deixar passar ni una".

Qualsevol actuació del president de la Generalitat que continuï en la línia d'anar contra la llei o d'avançar en el desafiament sobiranista, opinen aquests sectors, ha de tenir una contestació política i contundent, sense cap mirament per part del Govern central, inclosa l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, no en el que suposa la suspensió de l'autonomia de Catalunya, sinó en la recuperació per la via parlamentària d'alguna competència per evitar una situació com la del 9 de novembre. I això és una cosa de la qual abans no es parlava i que ara sí que es contempla.