Política | SENSE PERMÍS

Amb l'orella a terra

Edició impresa Política | 02/12/2014 - 00:00h

M. Dolores García



PEDRO MADUEÑO


Només a un dimoniet entremaliat que fes anar l'atzar polític a la seva se li podria haver acudit dissenyar una conjuntura com l'actual, en què conviuen -o s'ignoren- dos personatges com Mariano Rajoy i Artur Mas. Fa tres anys no hauria dit ningú que el caràcter d'aquests dos polítics, considerats un model de prudència, els portaria a l'agre enfrontament que protagonitzen avui. Perquè Rajoy i Mas no es portaven gens malament. Tots dos ho han reconegut més d'una vegada en privat. Però s'han anat allunyant fins al punt de referir-se l'un a l'altre amb el més gran dels menyspreus. L'exercici del poder ha fet de Mas un incondicional de les dreceres, mentre que Rajoy voldria circular sempre per una eterna circumval·lació.

Pocs polítics tenen un pla de debò, i, si el tenen, la realitat aviat s'encarrega de desmuntar-los-el. Actuen, doncs, portats pels esdeveniments. Durant dos anys, mentre a Catalunya s'anaven acumulant els mals humors, a la Moncloa només estaven per Merkel. Rajoy es lamenta que Mas volgués forçar-lo a fer equilibris amb un plat a cada mà ballant sobre el seu cap. Però és que la política és l'art de portar la contingència. Ara el temps per intentar un acord s'ha esgotat. Almenys fins que s'acabi el cicle electoral del 2015. No hi ha diàleg que resisteixi tres eleccions a la vista. Per això l'última visita de Rajoy a Barcelona va ser un míting per elevar la moral de la seva tropa i un missatge als votants del PP desencisats per unir forces contra l'enemic electoral. La conferència de Mas de la setmana passada també va ser el primer acte de la candidatura unitària que promou per fer de l'independentisme una opció guanyadora.

Tant Rajoy com Mas estan pendents dels sondejos, però mentre el primer pensa en les municipals i en l'efecte que la pèrdua de grans capitals i regions espanyoles pot tenir en les generals del novembre del 2015, el segon pensa en la manera d'impedir el sorpasso d'ERC a les catalanes. Rajoy no vol córrer cap risc, Mas sap que no fer-ho és assumir per endavant la derrota. El diplomàtic Carles Casajuana, en l'assaig Les lleis del castell. Notes sobre el poder, recent premi Godó, recorda la importància d'escoltar dissimuladament els sondejos: "Algú va aconsellar una vegada a Winston Churchill que governés amb l'orella a terra per estar atent als desitjos dels ciutadans. Churchill va respondre que no volia que cap ciutadà el sorprengués en una posició tan poc airosa". Rajoy i Mas s'estan drets, però no dubteu pas que paren l'orella.

Els pròxims mesos el president farà passos cap a un nou Estat i el Govern del PP respondrà amb els tribunals, reproduint l'esquema del 9-N. S'utilitzaran mútuament perquè s'alimenten l'un a l'altre. Ho diu Casajuana: "La majoria de polítics, com gairebé tots els altres mortals, miren pels seus interessos personals. Quan els seus interessos coincideixen amb els del seu partit, miren pels del partit. I quan coincideixen amb els del país miren pels del país".

Eleccions al setembre?

Mentre Convergència i Esquerra continuen el seu estira-i-arronsa negociador per oferir una candidatura que aglutini la major part de l'independentisme, la convocatòria d'eleccions continua sent la gran incògnita. Encara que en principi el president Mas proposa disposar de la llista com més aviat millor i celebrar les eleccions catalanes abans de les municipals, cada vegada pesa més la possibilitat del setembre, cosa que permetria donar més temps per a l'acord.

Mas i Junqueras s'escolten

El 9-N va suposar una fallida de la relació de confiança entre Mas i el líder d'ERC. Tot i això, tots dos intenten oferir una imatge d'entesa. Oriol Junqueras va anar a la conferència del president, en la qual se'l va veure incòmode amb alguna mostra de fervor del públic cap a Mas, i avui serà el cap del Govern qui escoltarà Junqueras, malgrat que Esquerra l'ha deixat en minoria i amb l'aprovació dels pressupostos en l'aire.

Consells de Rubalcaba

La presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, deia ahir que confiava més en Alfredo Pérez Rubalcaba que en Pedro Sánchez pel seu sentit d'Estat.

De fet, després de plegar de la secretaria general del PSOE, Rubalcaba ha parlat de la carpeta catalana amb Rajoy i fins i tot li ha lliurat uns quants papers amb propostes.