El Punt Avui

Editorial

Catalunya i l'efecte Podem

El líder del moviment Podem, Pablo Iglesias, va aterrar la setmana passada a Catalunya amb
un acte a Barcelona en què va mostrar la seva capacitat de mobilització i va donar força pistes sobre
l’estratègia de la seva formació a Catalunya. En espera que es vagin concretant els aspectes del seu
programa polític referents a la política d’aquest país, sembla clar que la divisió catalana de Podem ha heretat,
per una banda, les línies bàsiques del populisme d’esquerres espanyolista, de llarga tradició a Catalunya,
i per l’altra, el paternalisme tradicional dels partits espanyols progressistes en els aspectes socials
però de mentalitat radicalment centralista en la concepció nacional de l’Estat espanyol.

Les referències a la plurinacionalitat fetes per Podem són en realitat una concessió a l’existència d’un
segon nivell de nacionalismes per sota de la indiscutible supremacia del nacionalisme espanyol. Una visió
que no pot ser d’una altra manera perquè, d’entrada, si fos d’una altra manera lamentablement no
connectaria amb el gruix de població que necessita per competir amb un PSOE i un PP que tenen un
mateix discurs nacionalista. Pel que fa a la defensa del dret a decidir, Podem també condiciona la voluntat
dels catalans perquè sembla evident que el dret és a decidir-ho tot menys la independència.

La irrupció de Podem en la política catalana, tanmateix, ha de ser assumida amb absoluta naturalitat
i respecte democràtic i el convenciment que el sobiranisme està prou arrelat i té prou marge de creixement
per centrar-se a mobilitzar les pròpies forces al marge de debats cada cop més llunyans com és la regeneració d’Espanya.