El Punt Avui

OPINIÓ

Per unes relacions internacionals de futur

31/01/14 02:00 DIRECTOR DEL CIEMEN I PORTAVEU ICEC - RICARD VILAREGUT I ANNA ARQUÉ
El cartell de la manifestació del proper 30 de març a Brussel·les Foto: G.E.

Atès l'actual moment d'internacionalització del procés sobiranista, darrerament han sorgit veus que reclamen l'aplicació d'una realpolitik vinculada a les relacions internacionals que els catalans faríem bé de seguir per aconseguir el reconeixement del futur estat català. La inconveniència de vincular-nos a nacions sense estat, no fos cas que poguéssim molestar els que remenen de veritat les cireres, els estats, és, al nostre parer, un paradigma que beu d'uns plantejaments que, en matèria de relacions internacionals, mira més el passat que no el futur. Sense menystenir la capacitat dels estats a l'hora de vetar o reconèixer noves realitats estatals, cal parar esment en el fet que, per bé o per mal, els actuals estats ja no tenen la capacitat d'aixecar el polze amunt i avall de la manera en què ho feien al segle passat. L'apoderament i la confiança entre persones i agents socials i econòmics, la societat xarxa, els sistemes de governança multinivell, la multilateralitat, l'horitzontalitat dels processos..., en definitiva, fan que tot plegat sigui més complex i menys vinculat a decisions unilaterals de pocs.

Perquè, més enllà dels estats, quantes universitats catalanes tenen programes d'investigació amb universitats europees que les vinculen estretament? I quantes ONG de cooperació catalanes desenvolupen la seva tasca internacionalment amb partenariats d'Europa i la resta del món? Moltes i més. Per no parlar de l'economia, dels intercanvis culturals, l'esport, els agermanaments entre municipis... de fet, més de dos centenars d'organitzacions catalanes de tot tipus estan vinculades a organismes internacionals, amb els quals mantenen estrets lligams de col·laboració i confiança permanent i que constantment exerceixen d'amfitrions de centenars de reunions, seminaris i trobades internacionals cada any al nostre país –tothom vol venir a Barcelona, capital catalana i europea.

Sota l'esquema de la realpolitik clàssica, això no es pot frenar, ni la UE pot fer fora els partners catalans dels convenis marc europeus en què estem implicats tantes universitats, ONG, entitats i empreses catalanes. Per tant, la qüestió a resoldre no és tant si els líders estatals europeus reconeixerien una independència, sinó si podrien no fer-ho, veient la densitat i la pluralitat relacional de xarxes, projectes programa, i activitats econòmiques, socials i culturals que ja vinculen Catalunya amb la resta d'Europa. I, en aquest context de poder relacional vinculat a la diplomàcia pública (el Focir organitza una excel·lent jornada aquest mateix dissabte amb aquest paradigma), s'emmarca el que sempre han estat amics de Catalunya, com es va demostrar en les consultes populars sobre la independència quan, a banda d'observadors internacionals estatals –alemanys, finlandesos, anglesos, danesos...– que van venir a donar suport, també ho van fer quebequesos, escocesos, bascos, flamencs, sud-tirolesos i molts altres moviments nacionals que, segons els hereus de la doctrina Nixon, hem de deixar de banda perquè ara no convenen.

Ara més que mai hem de visualitzar el suport de tots els demòcrates i sobretot el suport d'aquells que són en un procés com el nostre, perquè els que no ens volen independents sí que s'ajuden i sí que col·laboren per aturar-nos. Abans d'emmirallar-nos en plantejaments caducs, immorals i més propis del segle XX, per què no aprofundim en el que sabem fer bé? Innovar també en les relacions internacionals des d'un paradigma de diplomàcia pública.

En definitiva, no discutim pas que necessitem el reconeixement dels estats ja consolidats per esdevenir un nou actor reconegut per la comunitat internacional, però sí que el procés perquè s'esdevingui aquest reconeixement depengui tant dels estats com sovint es pensa. Creiem fermament que, de cara al futur –que ja és present– de les relacions internacionals, no ens hem de deixar intimidar pels que ja avisen que no tenen amics sinó interessos, sinó que hem d'enfortir dinàmiques i xarxes relacionals entre els demòcrates que entenen que la nostra és la lluita que tots tenim a Europa a favor de la democràcia. Aquest 30 de març a Brussel·les tots junts direm sí! A favor de l'autodeterminació! I en contra de qualsevol oposició i amenaça al dret dels catalans a votar en referèndum sobre la independència, perquè It's about democracy!.

Darrera actualització ( Divendres, 31 de gener del 2014 02:00 )