Els municipis seran clau

Les eleccions municipals del maig redefiniran el mapa polític català

Tant si hi ha plebiscitàries com si no, els comicis locals vindran marcats pel procés

03/01/15 02:00 LLEIDA - DAVID MARÍN

El 2015 serà un any crucial en el canviant mapa polític català i en el procés sobiranista engegat el 2012 i que podria culminar amb la independència del país. Durant les pròximes setmanes, o els pròxims dies, Artur Mas resoldrà la incògnita sobre un possible avançament de les eleccions al Parlament abans de les municipals, en clau plebiscitària, per decidir sobre la independència de Catalunya. Si no és així, les eleccions municipals del 24 de maig seran els primers comicis del nou cicle polític i podrien acabar sent el primer moment d'expressió electoral sobre la independència si els partits sobiranistes posen aquest objectiu en els programes, i fins i tot si els partits que hi són contraris situen la seva oposició a la independència en l'eix del discurs, com ja han anunciat que faran el PP i Ciutadans. Així, les eleccions municipals es podran llegir com una mena de pla B de les plebiscitàries si aquestes no tenen lloc.

De totes maneres, tant si hi ha plebiscitàries abans com si no n'hi ha, tots els responsables del disseny del programa de les eleccions municipals de cada partit consultats per aquest diari coincideixen en dos fets: el procés sobiranista marcarà la campanya i la lectura dels resultats, i les eleccions locals es presenten amb el resultat més obert i incert que mai. “Si no hi ha plebiscitàries, les eleccions municipals faran aquesta funció, i si se'n fan abans, les eleccions municipals vindran molt marcades pel resultat i seran una mena de segona volta”, augura Eduard López, vicesecretari general de coordinació interna i territori d'ERC. Aquesta formació aspira a consolidar-se com a principal força d'esquerres a Catalunya en unes eleccions, les municipals, en què des de la represa democràtica del 1979 fins a les del 2011 han estat dominades pel PSC. Els bons auguris que ha tingut a les enquestes fins al desembre, així com el resultat de les eleccions europees del maig del 2014, en què ERC va ser el partit més votat a Catalunya per primer cop des de la República, fan que la direcció d'ERC aspiri a tot en aquestes municipals. A la capital, Barcelona, ERC ha posat al capdavant Alfred Bosch amb la idea de quedar en una posició decisiva per fer govern i fins i tot aspirar a l'alcaldia. A les municipals del 2011, ERC es va presentar amb el desgast de l'últim tripartit i de les escissions i els enfrontaments interns, i va obtenir un resultat molt negatiu, ja que va quedar fora d'ajuntaments com els de Girona, Lleida, Tarragona i de capitals de comarca importants. Quatre anys després, aspira a retornar amb força a aquests consistoris i, amb els vots d'antics electors socialistes desencantats amb el PSC, enfortir les seves posicions al conjunt del país i en especial a la regió metropolitana.

En clau nacional

Tant ERC com CiU, a més de la significació local dels comicis, en fan una lectura clarament nacional i llegiran els seus resultats com un suport al procés sobiranista. Això sí: canviarà molt la campanya si a les municipals s'hi arriba amb un acord sobre el full de ruta del procés entre els dos principals partits sobiranistes, com si ho fan havent trencat l'aliança que en aquesta àrea han mantingut els dos últims anys. Josep Maria Corominas, diputat i responsable d'organització municipal de CDC, defensava fa un mes que el seu partit no plantejarà una campanya agressiva amb el seu màxim rival electoral en l'eix sobiranista, sinó que mirarà de defensar en positiu la gestió del poder municipal aconseguit ara fa quatre anys i exercitat en una situació econòmica i social molt complicada per als ajuntaments: “Amb ERC no ens farem mal, en qüestions de país tenim moltes coincidències i en l'àmbit local nosaltres ens dedicarem a presentar el nostre full de servei”, explicava Corominas.

Efectivament, fa quatre anys CiU va assolir un gran èxit electoral, amb l'Ajuntament de Barcelona com a triomf més destacat i prenent als socialistes el poder en ciutats grans i mitjanes de la regió metropolitana, després de tres dècades de domini municipal del PSC. Ja el 2007 s'havia produït un inici de gir de CiU en el govern de ciutats com ara Girona i el trencament de majories absolutes socialistes a la regió de Barcelona. El 2011, CiU va aconseguir al conjunt del país 525 alcaldies, un 55% del total, i el domini de 34 consells comarcals, de les quatre diputacions i també del Conselh Generau d'Aran a través de Convergència Democràtica Aranesa, partit associat a CDC. Amb aquest poder local gairebé absolut, CiU prepara les eleccions del maig del 2015 amb l'objectiu de mantenir-lo al màxim possible, fent valer la feina feta als municipis, el lideratge d'Artur Mas del procés sobiranista, reforçat el 9-N, i limitant al màxim possible les pèrdues pel desgast de la gestió de la crisi.

El PSC, per la seva banda, afronta les municipals amb l'esperança d'haver capgirat l'espiral descendent i encarar el nou cicle electoral amb un resultat digne en unes eleccions que tradicionalment li han estat favorables. El 2011 el PSC ja va tenir una davallada important amb la pèrdua de ciutats emblemàtiques, mantenint Lleida, Tarragona i ciutats de la regió metropolitana com ara Sabadell, Terrassa i l'Hospitalet com a últims bastions del poder municipal socialista. El PSC intentarà esquivar el debat sobiranista i centrar la seva oferta en el municipalisme i l'atac al PP per les seves retallades de competències als ajuntaments i a CiU per les retallades socials i de suport als municipis.

El PP, per la seva banda, va aconseguir el 2011 un bon resultat gràcies a la davallada socialista i va obtenir alcaldies com ara les de Badalona i Castelldefels. Aquest cop, però, el panorama es presenta més complicat per als populars, que aposten per vendre una suposada recuperació econòmica al conjunt de l'Estat encarrilada pel govern de Mariano Rajoy, i l'oposició frontal al procés sobiranista, presentant-se com a vot útil en contra de la independència.

Ciutadans, de dalt a baix

En aquest àmbit competirà amb Ciutadans. El partit d'Albert Ribera aspira a convertir-se en aquestes municipals en la tercera força a Catalunya i la principal en l'eix espanyolista. El partit, però, es va crear de dalt a baix i encara no té una base territorial prou estesa; preveu presentar una seixantena de candidatures, vint menys que fa quatre anys, on va intentar arribar a municipis on no tenia base social.

Tot al contrari que la CUP, nascuda en el món municipal i que el 2011 ja va començar a obtenir rèdits importants a ciutats de la regió metropolitana i capitals com ara Girona, Reus i Banyoles, entrant sovint als consistoris en detriment d'ERC. La presència per primer cop de la CUP al Parlament a partir del 2012 i el seu paper en el procés sobiranista li pot reportar un salt qualitatiu en el poder municipal. Si no hi ha acord per a les plebiscitàries i la percepció de l'elector sobiranista és que el procés s'estanca per culpa dels dos principals actors del procés, CiU i ERC, la CUP podria recollir molt vot sobiranista descontent, segons càlculs de la formació.

ICV-EUiA, per la seva banda, es presenta amb l'oportunitat de seduir votants desencantats del PSC i d'obrir nou espai fora de la regió metropolitana, aspirant a entrar en capitals de comarca on fins ara no ha estat present, però alhora amb l'amenaça de perdre molt vot per la banda més esquerrana, amb la CUP però també les noves plataformes d'esquerra rupturista i que estan constituint candidatures com per exemple Guanyem Barcelona. L'aposta dels ecosocialistes és intentar confluir amb aquests nous moviments sense perdre la personalitat ni les sigles.

El paper de Podem

Precisament, ahir Podem va escollir el seu secretari general del consell ciutadà amb què s'estructura el partit a Barcelona. Va guanyar el candidat del sector oficialista, Marc Bertomeu, amb un 59,27% dels vots emesos, que van ser 1.813. Amb aquest procés, Podem continua el camí per bastir la seva estructura a Barcelona. Bertomeu va declarar a l'ACN que veu “passos” positius d'ICV-EUiA i la CUP per a una confluència amb Guanyem Barcelona, on participaria Podem.

24-5-2015
tindran lloc
les eleccions municipals, les primeres en el nou cicle electoral si no hi ha plebiscitàries abans
11-9-2015
si les plebiscitàries
no es convoquen abans de les municipals, l'altra data alternativa és el setembre del 2015
Darrera actualització ( Dissabte, 3 de gener del 2015 02:00 )