• 26 mar. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • CARMEN DEL RIEGO
  • Tacloban (Filipines) Enviada especial

Margallo prevé la UE sobre Catalunya amb un informe de Crimea

Exteriors cerca una resposta exterior unitària contra la consulta

Margallo té encarregada la tasca de conscienciar l’estranger contra el procés sobiranista

L’oposició del Govern central a la consulta a Catalunya queda clara en declaracions públiques i en informes privats. L’últim, el que ha enviat el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, en forma d’argumentari de cinc folis, a les cancelleries de la Unió Europea, a l’alta representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat i al secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry. Al document, Margallo, que aquesta setmana està de viatge oficial a Àsia, repassa les il·legalitats i les conseqüències internacionals del referèndum i la independència de Crimea i té per objectiu alimentar una resposta internacional unívoca que serveixi d’antídot contra el procés sobiranista català. És a dir, que contra la possibilitat que es convoqui a Catalunya una consulta que el Govern de Mariano Rajoy considera il·legal hi hagi una resposta nítida de la comunitat internacional, començant per la UE.

J. J. GUILLÉN / EFEMargallo va visitar ahir un projecte de la Creu Roja espanyola a les Filipines

El ministre d’Exteriors s’encarrega de vestir l’estratègia internacional de l’Executiu de Mariano Rajoy sobre la qüestió catalana. No ho fa motu próprio, ni les seves afirmacions de fa uns dies comparant la il·legalitat del referèndum de Crimea amb la consulta catalana són una “margallada”, com es van definir des del Govern de la Generalitat. Fonts pròximes al president del Govern espanyol asseguren que totes les iniciatives que emprèn Margallo sobre Catalunya, i el fet que passi tan sovint per Barcelona tenen el vistiplau de Rajoy, que deixa en el titular d’Afers Exteriors aquesta responsabilitat, per la seva trajectòria política –amb moltes reflexions sobre la unitat d’Espanya– i pel paper fonamental del ministeri, ja que els arguments més convincents per rebatre el procés sobiranista, segons considera l’Executiu de Rajoy, es basen en les conseqüències en l’àmbit de la UE i el reconeixement internacional.

L’estratègia de Rajoy passa per una acció judicial, que pilota la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, i de la qual participa el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, que consisteixen a recórrer davant els tribunals totes les decisions que adoptin les institucions catalanes, com la declaració sobiranista o la creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional. També per la via contenciosa administrativa, com les aportacions econòmiques de 28 ajuntaments catalans a l’Associació de Municipis per la Independència, que col·labora amb l’Assemblea Nacional Catalana per impulsar el procés sobiranista. Els responsables d’aquesta part de l’estratègia analitzen amb lupa tots els documents que elaboren l’ANC, el Govern i el Parlament, amb la instrucció de recórrer tot allò que és recurrible.

En Margallo recau la tasca de “conscienciació a l’exterior”. L’informe sobre Crimea assenyala que “la integritat territorial de la República d’Ucraïna queda establerta sense cap dubte al bloc constitucional i en els acords internacionals”. El ministre recorda els articles de la Constitució ucraïnesa del 2004 que estableixen la integritat territorial, així com el Memoràndum de Budapest, del 1994, pel qual els Estats Units, la Federació Russa i el Regne Unit garantien la integritat territorial d’Ucraïna, i l’acord de cooperació i bon veïnatge entre Ucraïna i Rússia del 1997, que estableix, entre altres coses, el respecte de la sobirania i integritat territorial de tots dos països.

Sobre el referèndum de Crimea, l’informe assenyala que els “referèndums sobre organització territorial estan prohibits per la Constitució ucraïnesa del 2004, per la derogada llei de Referèndums del 1991 i per la llei de Referèndum Nacional del 2012, actualment vigent, mentre que l’Estatut de Crimea atribueix a les autoritats d’aquesta república autònoma la competència de convocar referèndums, sempre locals en el marc de les seves competències estatutàries”. Arguments que el Govern espanyol vol recordar a la comunitat internacional si Catalunya decideix fer el referèndum, amb la qual cosa l’Executiu del PP –subratllen– ja tindrà un tros del camí fet.